Balanç de 2024: contrastos entre el poder i els valors

Balanç de 2024: contrastos entre el poder i els valors

En aquest final d’any, mentre els mitjans ens conviden a fer balanç, la realitat ens mostra un panorama cada vegada més polaritzat. L’extrema dreta s’enfila, els discursos populistes proliferen, la política d’estil Trump ens envaeix, i els fons d’inversió dominen el món, dictant les polítiques que apliquen els governants.

A Espanya, escoltem la cantarella constant que creixem econòmicament més que cap altre país. “Espanya va bé”, diuen. Però la realitat al carrer és ben diferent: la majoria de la població no arriba a final de mes. Els metges treballen incansablement amb sous que no reflecteixen ni la seva preparació, ni la seva responsabilitat, ni la seva dedicació. Els policies arrisquen la vida mentre han de suportar crítiques injustificades sobre els seus sous. Els mestres pateixen estrès crònic, integrant tota mena de col·lectius sense els mitjans necessaris. I podríem continuar…

La desproporció entre coneixement i remuneració és cada dia més flagrant. L’experiència acumulada i el saber es menystenen sistemàticament, i el més preocupant és que aquesta situació s’està normalitzant.

En aquesta “jungla” dirigida pels magnats dels fons d’inversió, les nostres pimes -dipositàries de coneixement i experiència- ho tenen cada dia més difícil. Se’ls exigeixen innombrables regulacions, mentre que fora d’Europa les normatives són laxes, que permet la contaminació i l’explotació del planeta.

S’està construint, a més, un relat fal·laç sobre els empresaris de pimes, presentant-los com a rics que ho poden pagar tot: regulacions, informes, auditories i adequacions dictades des de despatxos allunyats de la realitat. Res més lluny de la veritat.

Els empresaris de pimes i micropimes són treballadors que avalen personalment cadascuna de les seves iniciatives.
No podem confondre les grans empreses amb els petits empresaris que vertebren el nostre país.
Criminalitzar-los destrueix il·lusions i mata l’esperit emprenedor.

Els joves estan esgotats d’estudiar sense veure possibilitats reals de promoció que compensin l’esforç diari. La formació professional –imprescindible– i presentada com a solució màgica, pateix una manca crònica de recursos. Teoria abundant, pràctica escassa.

Una formació professional de qualitat i l’educació requereixen una inversió seriosa i sostinguda.

El cas de la DANA a València exemplifica la desconnexió entre poder i realitat: 76 pobles afectats, famílies sense casa, negocis destruïts i vides truncades. Quatre persones segueixen desaparegudes sota el fang, mentre els polítics es perden en discussions banals.

L’essencial esdevé insignificant i el que és important s’ignora.

La gent gran espera ajudes, places de residència, atenció i companyia. Molts passen fred per no poder encendre la calefacció si és que en disposen. Mentrestant, l’atenció es desvia cap a conflictes internacionals com el de Rússia i Ucraïna, una altra tragèdia que beneficia econòmicament uns pocs.

Malgrat tot, el balanç és esperançador pel que fa als anònims, a la gent que treballa silenciosament amb generositat i bondat: personal sanitari, mestres vocacionals, empleats de supermercats, repartidors, voluntaris d’entitats sense ànim de lucre.
Persones que ajuden sense buscar reconeixement.

Les diferències s’eixamplen. Els fons econòmics -llevat d’excepcions- són entitats sense rostre ni nom. Poques persones amb un poder immens que desgoverna el món.

En contrast, milions de persones aporten diàriament, sense fer soroll, per sobreviure i construir una societat millor.

En aquesta tensió entre el poder sense valors i la dignitat silenciosa de la majoria, potser hi trobem la clau per entendre cap on va el nostre món i com podem transformar-lo.