La nostra societat està vivint uns temps en el que son molts els factors que interaccionen i ho fan amb una força superior a la d’ altres moments de la història.
Les xarxes socials i la facilitat que es té per la transmissió de tot tipus d’informació, ens impacten a tots d’una manera directe. La gran quantitat d’informació, sense filtres de veracitat, té un impacte social, un impacte col·lectiu i també té un impacte nivell individual.
En una societat com la nostra, avui és molt difícil aïllar-se d’aquest fort impacte comunicatiu.
Però més enllà de la informació que rebem, hem de posar l’atenció en l’actitud i les emocions que hi ha al darrera de les noticies que s’emeten.
Hi ha un exercici molt simple de fer:
Agafem qualsevol diari, -digital o en paper-, fixar-se en cada noticia en:
- Transmet culpabilitat cap a persones?
Fixem-nos que vivim en un moment, on la necessitat de fer culpables, ha agafat una força màxima.
I .. per què?
Els motius son diversos:
- Hi ha una crisi de valors en les actuacions de cada una de les persones que formem aquesta societat.
La crisi de valors, és considera ja una mal que ha vingut per quedar-se. D’alguna manera s’ha normalitzat que és normal actuar sense valors. Fins i tot avui es considera en molts cassos, el no fer-ho, com un valor afegit.
En son exemples:
- Acusar a altres persones de fets que no son reals, o no son veritat i per tant no hi ha ni rigor.
- Dir o fer accions per obtenir-ne un benefici propi, sense tenir en compte si s’ajusta a la legalitat,
- No tenir en compte l’ètica. És a dir com afecta la nostra acció a altres persones
- Falta educació emocional a totes les edats i a tots els nivells.
La falta d’educació emocional, implica que a les persones els hi falten eines per analitzar el què sentim,el què ens mou, el què ens fa mal i quines son les mancances personals que tenim. Si no coneixem bé el nostre sistema emocional, les persones reaccionem a aquestes mancances, de manera negativa amb els demés.
En son exemples:
- Voler mostrar als demés que “som importants”. És un clar símptoma de sentir-se poc rellevant.
- Acusar als demés d’actes que no han fet. Culpar als altres. Mentir sobre els altres. És una mostra de voler disminuir i fins i tot destruir a una altra persona que considerem, -encara que no ho reconeguem-, que és millor que nosaltres.
Una vegada més, les inseguretats persones, la falta de confiança en nosaltres mateixos posa en marxa un procés tòxic i negatiu cap a les altres persones.
Culpar als altres és un acte d’agressió cap a les altres persones i sempre implica falta d’ètica, falta de seguretat i de confiança en si mateix.
El contrari de culpar als altres, és respectar-los. Només som capaços de respectar a les altres persones quan som conscients de les nostres fortaleses i de les nostres limitacions.
Com apuntava al principi d’aquesta reflexió, una gran part de les noticies que ens arriben, estan substanciades per la culpa als altes. És, en definitiva, una mostra de que la nostra societat, no té la formació emocional necessària, per actuar per valors i amb respecte cap a les altres persones.
I com podem comprovar, aquestes noticies,- faltades normalment de veracitat-, son del camp de la política principalment. Però no n’estan exemptes les que tracten l’esport, l’economia o la vida social.
Podem doncs concloure, que construir una societat fonamentada en culpar als altres és construir una societat faltada de valors, i per tant una mostra de que el camí que ens queda per fer és important.
És un procés complex. Cert. Però és possible. Falta voler-ho fer.
Responsabilitzar-nos de nosaltres mateixos i tenir el coratge d’enfrontar-nos a les nostres pròpies mancances.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.