Domènec Faura. Sempre estaràs al nostre cor

Estimat Domènec,

La darrera cosa que voldria fer a la vida, és escriure aquest post dedicat a tu.

Ahir al migdia va sonar el timbre del telèfon amb un interlocutor que no sabia com donar-me la noticia. En dècimes de segon vaig imaginar varies possibilitats. Sabia que em volia dir alguna cosa que em faria molt mal. El que em va dir, jo no ho podia ni imaginar.

En aquestes poques hores no puc -ni podem-, fer-nos a la idea de que no hi siguis.

Tinc en tot moment la sensació de tenir-te al davant amb el teu somriure.

Els que vàrem treballar estretament amb tu  parlem entre nosaltres amb el cor trencat. Vivim estones de silenci en els que mirem de fer-nos a la idea de que aquesta és la crua realitat.

Son moments en que els bons amics ens diuen paraules amb la millor de les intencions. Cap d’elles em permet trobar un mínim de consol.

Qui em coneix, m’ha escoltat dir que ets una de les persones a les que més admiro. Ets i has estat un exemple de valors i d’actuar d’acord amb els teus valors: voluntat de servei, bondat, professionalitat, compromís, respecte, generositat, lleialtat. Treballador incansable.

Revisc els dilluns de reunió en els que compartíem projectes i problemàtiques. Al teu costat els amics de l’ànima: el Lluis, el Toni , el Manel, els instructors i els companys de l’escola. Eren temps complexos per falta de recursos, però treballàvem coordinats, cohesionats i amb dedicació, professionalitat i rigor. Treballaves per donar la millor formació als alumnes. Cada dia, cada  instant el pensaves per la millora continua de la formació i de la nostra policia. T’estimaves l’escola, la teva professió, la nostra policia, el cos de Mossos d’Esquadra i el nostre país.

Vas agafar, junt amb el Jordi, el testimoniatge de la formació en lideratge transformacional i per tant de la formació per valors. No només hi vas creure sinó que n’has estat excel·lent professor fins el darrer dia de la teva vida. Com bé tu em deies, en vas fer el teu model de vida. I el vas fer model de vida, perquè tu erets el model a seguir.

La setmana passada, vàrem tenir la darrera oportunitat de tenir una llarga conversa arrel de l’entrevista que et vaig fer per valorar objectivament la formació del lideratge transformacional. Vaig escriure en un full exactament les teves paraules que,  ara son un testimoni valuós de la teva manera de ser i de pensar.

Vàrem parlar de valors molta estona. Un cop més de la importància de formar en valors. De la metodologia aplicada. De l’impacte d’aquesta formació al cos de Mossos d’Esquadra. Quanta profunditat! Quina qualitat humana!

Vàrem compartir el dolor que ens uneix, les fermes esperances, els desitjos més elevats.

El temps ens va volar. Com sempre.

Em vas acompanyar per darrera vegada a la porta del carrer. Em vas tornar a repetir les paraules que més bé m’han fet en els darrers tres anys de la meva vida. Amb el teu somriure, vàrem quedar per tornar-nos a veure ben aviat. Quanta amistat. Quanta connexió. Quanta veritat en la nostra amistat.

Em deia ahir vespre un expert en rescats de muntanya, amb l’ànim de consolar-me, que haig de quedar-me sempre amb el convenciment de que te’n vas anar fent el que t’agradava. Vivint la natura, la muntanya.

He dedicat  aquestes darreres hores a mirar les moltes fotografies que son testimoni dels molts moments viscuts i compartits. Mirant-les sentia que ets encara aquí.

Em vas dir aquest darrer dia, que cada setmana llegies el meu blog i que el continués escrivint. Poc podíem pensar que la següent entrada seria per dir-te que per sempre formaràs part de nosaltres, de la nostra escola, del nostre país, de la nostra policia.

Estimat amic has estat mestre per molts de nosaltres. Estic segura que des d’on siguis, brillant com un estel en mig de la nit, seguiràs vetllant per tots nosaltres. Et demano que ho facis. Necessitem que la teva bondat ens inundi a tots i a tota la societat. Tingues per segur que sempre estaràs al meu cor i al cor dels que t’hem conegut.

Gràcies pel teu mestratge. Gràcies per tots els moments compartits.

Fins sempre.

Núria

 

Comentaris
  • És una gran veritat: en Domènec sempre serà al costat dels que vàrem tenir el plaer de treballar-hi. Tot un honor i un regal pel sempre de les nostres petites vides. DEP.

  • Vaig coneixer en Domenech l’any 2013, al taller que vaig dirigir a Montserrat, “La Regla de Sant Benet, un camí per a una bona direcció” . Quina humanitat, humilitat, simpatia y fermessa,… un home bo, dels que deixen empremta. Al cap d’un temps vaig anar a visitar-lo, gran anfitrió, transmetent amor, respecte, passió i estima per el Cos dels Mossos, vaig pensar que amb persones com en Domenech, estem en bones mans,…. Descansis en pau. Un plaer i un honor haber-te conegut.

    • Efectivament era així. És una moltgran pèrdua. El trobarem a faltar sempre. Una abraçada.

Comments are closed.

Contact us

Fill in the form below or give us a call and we'll contact you. We endeavour to answer all enquiries within 24 hours on business days.





    Consiento el tratamiento de mis datos.Leaders Of Now tratará tus datos con la finalidad de contestar a tus consultas, dudas o reclamaciones. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión, portabilidad, limitación y oposición, como te informamos en nuestra Política de Privacidad y Aviso Legal