Dona: igualtat – equitat

En la nostra societat és freqüent escoltar l’expressió: “reclamem la igualtat de la dona”.

En realitat el que la societat demana és la igualtat de drets i oportunitats per la dona.

És imprescindible que la nostra societat treballi per assolir la igualtat de drets i oportunitats per totes les persones, independent del seu lloc d’origen, del seu color de pell, de les seva manera de fer, de la seva educació, del seu nivell econòmic o de la seva tendència sexual.

Durant dècades el nostre país ha tingut i té una (in)cultura que ha creat un impacte important i negatiu en el rol que s’assigna a la dona i en el que “es considera que ha de ser la seva manera de ser i de fer”.

És aquesta cultura limitant la que ha tingut un efecte directe tant en l’home com en la dona per establir creences i rols femenins i masculins.

Les creences sempre limiten i eviten el desenvolupament més complert.

Si anem a l’essència biològica trobarem que hi ha un conjunt de trets específics en les dones i en els homes. La biologia té una conseqüència natural en la manera de fer dels uns i de les altres.

També trobarem especificitats i diferencies respecte a l’energia femenina i a l’energia masculina.

Homes i dones tenim energia femenina i energia masculina. Segons el gènere tenim més energia femenina o masculina i cada un de nosaltres en tenim una combinació pròpia.

Diferents estudis fets en el camp de lideratge (entenem el lideratge com el desenvolupament complert d’una persona) han demostrat els següents aspectes diferencials respecte a la integració del poder (intrínsec) de l’energia femenina i masculina:

Veiem que en funció de la nostra energia femenina i masculina, la nostra manera d’actuar tindrà característiques que ens fan particulars. No totes les persones en funció del gènere actuarem igual, però si que en funció de l’energia femenina i masculina de cadascun, la tendència serà l’expressada en línies generals.

Dones i homes tenim trets propis associats al nostre gènere i a la nostra combinació d’energia femenina i masculina.

HI ha molts treballs que identifiquen les característiques pròpies del lideratge femení i del lideratge masculí. Cadascun d’ells té característiques particulars i el que és erroni és pensar que per reconèixer a una dona com a directiva, és fonamental que aquesta adopti característiques del lideratge masculí.

La dona ha d’ocupar els llocs de responsabilitat i directius que desitgi a partir de les seves competències i coneixements. La forma d’exercir la direcció i el seu lideratge serà el propi.

Hi ha organitzacions madures que valoren especialment que els equips de direcció comptin amb la presència de dones, doncs per la forma d’exercir els seu lideratge aportaran especial valor afegit a la direcció.

Les organitzacions i les relacions necessiten que es respectin les característiques pròpies de totes les persones i es fonamental evitar impulsar la uniformitat en la manera de fer de les dones i dels homes i de cada membre de l’organització.

Per tant cal distingir entre igualtat i equitat.

 L’equitat, el respecte i la llibertat de la dona és l’objectiu.

És doncs imprescindible educar des de la infantesa i al llarg de tota la vida per superar les barreres culturals que ens envaeixen, que limiten i disminueixen el desenvolupament personal i professional de les dones.

Una societat que dona igualtat de drets i d’oportunitats a les dones i en respecti la seves especificitats, és una societat que s’enriqueix i beneficia a tots. És necessari i imprescindible.