Lideratge i futbol femení

Assassinat. Esquarterament. Pico. Futbol femení.
Titulars d’agost 2023.

I els valors?

Aquest ha estat un agost “curiós” pel que fa a les informacions que han copsat els diferents mitjans i canals de comunicació.

Durant la primera part de l’agost vàrem viure amb intensitat les informacions sobre la mort per assassinat del Sr. Edwin Arrieta suposadament a mans del fill d’un conegut actor espanyol.
Lamentables fets per la seva gravetat: la mort d’una persona amb doloroses circumstàncies.

Desgraciadament, un cas entre els molts que han passat al món durant aquest mes d’agost i també a Espanya. La Guerra entre Rússia i Ucraïna deixa cada dia un reguer de morts i sang. Centenars d’emigrants morts a les aigües dels mars que albiraven esperances. També als mars on nosaltres prenem el sol i ens banyem i gaudim d’aigües cristal·lines.

Només cal veure el nombre d’assassinats de violència de gènere. En data d’avui  (meitat d’agost de 2023) s’han comptabilitzat a Espanya 38 assassinats durant l’any 2023 i 1222 des de l’any 2003. Assassinats que han fet un sol titular de notícies, xarxes i diaris. Un minut de silenci. Res més. Pares, mares, fills orfes de mare dels que ningú ja en parla.

Però el cas del fill de l’actor era un cas “mediàtic”. Per què ha estat més important que els altres morts?

Segona part d’agost: cas Rubiales. Sense dubte un comportament més que reprovable. Expressions i fets amb gestos ordinaris i masclistes. Titulars i notícies a tota hora i a tots els mitjans.

Però, podem aprofundir més en el cas “Rubiales”?

La fita assolida per aquest equip de dones esportistes guanyant el mundial és molt important. No només pel gran èxit esportiu, que ho és, sinó per tot el que significa aquest guardó: dones guanyant un mundial en un esport tradicionalment practicat per homes.

El cas Rubiales ha tapat en bona part l’èxit esportiu assolit per un equip de dones que ha treballat fort durant anys.  Guanya el “pico” i els “gestos ordinaris”. Guanya la roda de premsa. Els titulars tornen a ser per Rubiales. Home.

I és aquí on em plantejo algunes qüestions:

• Segur que no hi ha interessos masclistes al parlar contínuament del cas Rubiales en lloc de parlar de l’èxit esportiu femení? D’aquestes dones que han trencat un sostre de vidre…
• Quins són els veritables interessos per la destitució del Sr. Rubiales? Sabent dels seus ingressos, no serà que hi ha homes amb interessos per substituir-lo?
• Després de bona part de l’esport mundial s’ha posicionat a favor de la Jennifer Hermoso (jo també ho faig amb nitidesa i l’estenc a totes les dones esportistes), tothom seguirà defensant que el sou d’aquestes dones esportistes sigui el mateix que el dels seus homòlegs esportistes masculins?
• La direcció esportiva i en concret la direcció esportiva del futbol femení quedarà en mans de dones preparades per aquesta responsabilitat? O bé seguiran dirigint un grup d’homes a aquestes dones?
  És que les dones no poden liderar la direcció dels equips femenins? I dels equips masculins?

El cas Rubiales ha de servir per aconseguir que el futbol, sigui un esport amb els valors que han de fonamentar-lo.

Aquest cas no pot servir per omplir els mitjans de comunicació amb titulars per convertir-lo en una publicitat impactant de contingut efímer, perquè en definitiva el cas Rubiales és sense dubte la punta de l’iceberg. Darrere dels gestos i del “pico”, hi ha molt per resoldre.

Si el cas Rubiales és el botó que farà canviar les profunditats del futbol, el femení i com no, també el masculí, endavant.

La meva prudència és la de pensar en el fet que tot quedarà en la substitució del president de la Real Federación Espanyola de Futbol, i que la veritable igualtat i les oportunitats per les dones, seguiran essent el tema pendent.

Tot això ha de servir per  impulsar que l’esport es fonamenti en els valors:

Del respecte, l’honestedat, la professionalitat, l’ètica i el rigor.

Amb aquests valors, les dones exerciran el lideratge transformacional. Aprofitem aquest moment, perquè costa trobar oportunitats per canviar models arcaics, injustos i obsolets. En l’esport i en molts dels àmbits de la nostra societat.

El món de l’esport, però també el dels mitjans de comunicació, el polític i el social demanen lideratge per valors.

També així, contribuirem a acabar amb la violència i amb la violència de gènere i aprendrem que un assassí ho és, independentment de si és fill o parent d’un famós. La memòria de totes les dones assassinades i els seus familiars ho mereixen.

Jo vull fer un seguiment dels veritables canvis en l’esport i en concret en el futbol a favor de les dones. Elles s’ho mereixen.