Sobre la (in) sensibilitat del líder
Els que em coneixeu sabeu que he dedicat gairebé mitja vida en el desenvolupament del lideratge i un dels meus focus d’atenció és observar la sensibilitat o insensibilitat del líder. És un bon paràmetre per identificar la seva capacitat d’actuar, o no, per valors.
És freqüent trobar-me amb persones a qui els dic que tenen condicions per ser líder i no en són conscients, –almenys inicialment-. El motiu és que, culturalment, ens han ensenyat que dir que s’és o es vol ser líder està mal vist. Ens han educat per amagar allò en el que som bons i sovint davant el reconeixement de les nostres fortaleses tendim a treure-els-hi importància o a minimitzar-les.
Aquestes actituds conviuen amb les persones que es creuen superiors com a resposta a si mateixos de les seves pròpies inseguretats. Aquestes persones algunes vegades són conscients de les seves mancances i són autodefensius, mentre que d’altres, cancel·lant fins i tot el seu inconscient, han arribat a convence’s que són, “simplement” superiors als altres.
Una actitud molt trista i que només mereix compassió.
La prepotència, el desdeny, la manca de respecte així com tot sentiment de superioritat respecte als altres, és una mostra de les pròpies mancances i inseguretats personals.
Tots tenim inseguretats personals i tots podem treballar-les fent-nos conscients d’elles i evitant tenir actituds “perverses” cap els altres.
Les persones que són especialment insegures i no volen reconèixer-ho ni treballar-ho solen fer gala de que són “líders” perquè han après a ser insensibles. I són aquests falsos líders els qui s’atreveixen a prendre decisions que afecten a altres sense cap tipus de respecte, cura o sensibilitat.
Aquest fals model de lideratge ha arribat a la política. Cada vegada és més freqüent trobar persones que arriben a llocs rellevants perquè diuen que la seva “fortalesa” és haver-se adaptat el “tot s’hi val” per aconseguir els seus objectius, generalment relacionats amb l’alt posicionament social.
No es pot promocionar als qui s’autoproclamen líders fent bandera que han arribat a ocupar llocs rellevants perquè tenen la capacitat de ser insensibles a l’entorn.
En política s’ha normalitzat destituir tots els directius davant un canvi de govern i fins i tot amb canvis puntuals de ministres o consellers, sense tenir en compte la seva capacitat, eficàcia i formació. Només per filiació o no filiació política. En general es destitueixen amb poca o nul·la sensibilitat cap als qui són destituïts i pel servei que prestaven als ciutadans. També al revés es produeix, per filiació política no es destitueixen els qui no exerceixen bé la seva responsabilitat. També això és una falta de respecte a la ciutadania.
Em preocupa escoltar la frase “sé que em diran de tot, però això forma part del meu treball de polític ” o “a mi tant me fa, no m’afecta” o “ser polític és tenir la capacitat de posar-se un impermeable i no afectar-se.” O “ara governes els meus, és el que toca“.
Certament la política ha arribat a un nivell de degradació en què s’ha normalitzat “el tot és vàlid“.
En cap cas podem acceptar que ni polítics ni ciutadans ho practiquin o ho permetin.
Vull destacar que hi ha directius i polítics que actuen d’acord amb els valors i aquests no són notícia.
La nostra societat ha de treballar i demanar ser governada per directius i polítics amb lideratge. És a dir directiius i polítics que actuïn d’acord amb els valors del respecte, l’honestedat, la humilitat, el compromís amb la societat, amb l’eficàcia i sensibilitat.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.