Manar, dirigir o Liderar?
S’han escrit rius de tinta sobre el concepte de dirigir i de liderar.
Sovint s’infravalora el concepte de “liderar” i de “líder“. Per a molts, ser líder vol dir “ser el primer en una organització”, o “ser famós”, o “tenir poder”, o … sentir-se poderós.
Independentment de el model de les organitzacions (més o menys horitzontals o verticals i fins i tot jeràrquiques), el concepte de líder adquireix especial rellevància.
El líder defineix objectius i traça i facilita el camí per aconseguir-los. Sap fer equip i ho aconsegueix valorant a les persones que el formen. Transforma grups en equips. Fa de la confiança un valor primordial. Cal destacar que, aconseguir confiança entre les persones de les organitzacions és un dels reptes més difícils.
Un líder és valent, humil i respectuós amb totes les persones. Escolta i sap escoltar. Sap que ell no és més important ni sap més que els altres, perquè des de la seva posició tots i cada un dels membres de l’organització aporten.
El líder sap que fonamentalment té una important responsabilitat: definir els objectius i posar els mitjans necessaris per aconseguir-los fent que tots els membres de l’equip es comprometin, s’ il·lusionin, creixin, hi creguin i es sentin bé per evitar que abandonin.
Dirigir és una de les funcions del líder. El responsable d’una organització o d’una empresa, defineix objectius i posa els mitjans perquè es duguin a terme. Soluciona els problemes que es presenten i fa fàcil el desenvolupament de la feina per aconseguir-los.
En massa organitzacions actuals -públiques i privades-, es confon liderar, dirigir i manar.
El directiu sense lideratge: mana. Dóna ordres.
Vull assenyalar que en les organitzacions jeràrquiques per naturalesa (policia, exèrcit …) les ordres dels comandaments operatius són imprescindibles per resoldre problemes greus que comporten la seguretat de les persones. Les organitzacions jeràrquiques requereixen líders i directius, els quals han de donar ordres per aconseguir la finalitat que persegueixen. Aquest tipus d’organitzacions requereix de reflexions específiques.
Però la majoria de les organitzacions de la nostra societat no són ni han de ser jeràrquiques per naturalesa.
En general quan un directiu fa ús de la jerarquia, està mostrant la debilitat del seu lideratge.
Les ordres, el comandament i l’ús de la superioritat en les organitzacions són el principal símptoma de la manca de lideratge dels directius.
El talent és el bé més preuat de les organitzacions. Es reté només amb lideratge dels seus directius.
Quan algú es senti poderós per sentir-se superior, per favor, que s’interrogui sobre les seves inseguretats i sobre les seves pors. La resposta és la humilitat i amb ella: escoltar, aprendre, respectar i entendre que l’aportació de tots és la solució.
Ser líder és possible. Només requereix voler-ho ser.
Com he repetit en tantes ocasions: cal tenir el coratge i la humilitat per ser-ho.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.