Líder: “el vici del poder” o “l’ètica en el poder”

Líder:  “el vici del poder” o “l’ètica en el poder”

Però… què significa poder? Què és tenir-l? Per què es vol tenir ? Per què algunes persones necessiten tenir-lo permanentment? És bo  tenir-lo ?  És dolent tenir-lo? Per què tenim la necessitat de criticar tantes vegades a les persones que el tenen?

Podem buscar en el diccionari el significat de PODER i trobarem diferents definicions.

Però avui la reflexió que vull compartir amb vosaltres és la visió del poder que molts de nosaltres tenim actualment.

En aquestes dies d’agost he tingut l’oportunitat de veure la pel·lícula “El vici del poder” (Netflix), en la que es descriu la vida de Dick Cheney (polític i empresari nord-americà que fa ser el 46è vicepresident d’Estats Units. Ha sigut considerat el vicepresident més poderós de la història dels Estats Units).

La pel·lícula mostra perfectament què és el “vici del poder”,  essent un clar exemple del que mai ha de ser un governant  i la mostra és el dolor que crea en la societat.

Hi ha un escena de la pel·lícula en que Dick Cheney li pregunta a Donald Rumsfeld  (Secretari de defensa d’Estats Units del Governs de Gerald Ford i de George Bush):

“En què creiem?”…
I  Rumsfeld respón amb és un gran i sarcàstic riure acompanyant de les paraules:
“en què creiem? Aquesta si que és bona…” jajajaja.

Crec que aquesta escena  de la pel·lícula és una mostra que representa molt bé el que mai ha de ser un governant.
I és justament aquest, “el vici del poder” el que destrueix la nostra societat. És així on tot es fa, on tot es permet, on tot s’hi val.. i no es té en compte ni es practica el respecte a les persones ni les seves necessitats ni els drets de la ciutadania.

El poder, entès com la força per poder canviar les situacions per millorar-les té tot el sentit i és i ha de ser noble exercir-lo. El pot tenir aquella persona que té coneixements, valors i experiència per ostentar-lo. Només des d’aquesta perspectiva té sentit tenir-lo.

Si em torno a referir a la pel·lícula que m’ha servit per posar-me a escriure aquesta entrada al bloc, –que feia temps que volia fer-, podrem veure com el currículum personal i acadèmic d’una persona que va arribar a tenir un gran poder al capdavant d’un dels països més importants del món, no era ni de bon tros el més adient per donar-li tals competències. La història n’és testimoni.

Molt sovint la necessitat de tenir poder, exhibir-lo i aplicar-lo en el sentit més negatiu, va lligat amb moltes mancances personals normalment fruit d’infanteses marcades per falta de mostres d’estimació o d’exigències desmesurades o impossibles de complir. La necessitat de tenir poder, porta al “vici del poder“, i és segons la meva opinió el que porta a tenir persones sense cap lideratge  (o exercicint malament el que ells o elles consideren lideratge) al capdavant d’organitzacions i institucions de tot tipus.

He parlat en altres reflexions, la diferència entre autorictas i  potestas. Aquestes definicions mostren  la importància de que el poder d’una persona davant d’una organització política, social, governamental o empresarial es fonamenti en el coneixement, en l’experiència i en els valors, incloent-hi obligatòriament l’ètica.

El poder que dona la potestas s’ha de sustentar amb l’autorictas. El veritable poder te’l donen els altres perquè et reconeixen en la seva aplicació, des de l’aportació de contingut i com a conseqüència natural del lloc que s’ocupa.

L’exercici del poder, quan es fonamenta només en la “potestas” (pel lloc que s’ocupa o que es creu que s’ocupa) és el que provoca la decepció, la crítica, i el menysteniment (sovint discret i dissimulat)  a qui l’exerceix. Aquest és un poder buit, que pot durar temps, tant temps com el qui el té, l’exerceixi, però indubtablement, mai serà reconegut veritablement pels seus col·laboradors, membres de l’organització o ciutadans, com un líder.

El poder només té sentit exercir-lo des del coneixement, des de l’equilibri personal, des de la maduresa emocional i des dels valors i només des d’aquesta perspectiva s’arriba a l’exercir-lo amb  ètica.

La societat està demanant que vol governants a tots els nivells que actuïn des de l’ètica.

S’està condemnant i demanant la desaparició del “vici del poder” a tots els nivells. Bé és cert que  qui el practica  té molts recursos i eines per actuar a tots els nivells, sense contemplar ni l’ètica ni els valors.

El món actual, el d’avui amb la pandèmia que sega vides per hores, destrueix llocs de treball per segons, tanca empreses per minuts, distancia les relacions personals més estretes i coarta llibertats individuals i col·lectives diàriament, necessita de líders que exerceixin amb ètica.

i el món actual també necessita líders que exerceixin  amb ètica, per aconseguir salvar el planeta, salvar rius, oceans, fauna, flora i superficie verda. El temps se’ns en va entre les mans veient com destruïm el planeta i l’aire que respirem. No hi ha temps per perdre.

És important destacar que en la nostra societat també hi ha molts polítics i directius de tot tipus d’organitzacions que exerceixen amb ètica.

Ens cal però canviar els que ostenten el “vici del poder” per líders ètics, perquè si no ho fem possible de forma immediata els líders ètics passen desapercebuts, igual que ho passa la seva feina, moltes vegades tapada i destruida pel vici del poder.

Fer-ho és també responsabilitat de tots i aprendre a distingir en tot moment i a tots els nivells el vici del poder del poder amb ètica.

Llavors tots sabrem veure el valor que té el bon exercici del bon governant.

Comentaris
Comments are closed.

Contact us

Fill in the form below or give us a call and we'll contact you. We endeavour to answer all enquiries within 24 hours on business days.





    Consiento el tratamiento de mis datos.Leaders Of Now tratará tus datos con la finalidad de contestar a tus consultas, dudas o reclamaciones. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión, portabilidad, limitación y oposición, como te informamos en nuestra Política de Privacidad y Aviso Legal