El líder és legal i és ètic.
En aquest bloc hem compartit moltes vegades, la importància i la dificultat de saber quins son, veritablement, els nostres valors.
És fonamental distingir els valors que ens agraden dels valors que realment tenim.
Però encara hi ha un element més complicat: un cop els sabem, tenir el coratge de treballar d’acord amb els nostres valors.
A la nostra societat, escoltem contínuament la paraula “valors”. Tots ens n’omplim la boca: polítics, mitjans de comunicació, directius i els ciutadans més anònims.
Tots diem que ens agraden els valors. I… és que a qui no li agrada el valor de l’honestedat, la humilitat, la bondat, la justícia o el respecte?
I permeteu-me que digui, que tots pensem que tenim valors i que actuem per valors. Però crec que aquest pensament, no s’ajusta en massa ocasions, a la realitat.
La capacitat d’actuar d’acord amb els nostres valors, es comprova quan hem de fer renuncies dels nostres interessos. Llavors, la majoria, sabem trobar mil excuses per actuar primer per interessos i oblidar-nos dels valors.
Els que hem tingut responsabilitat en l’administració pública, aquest fet, si hi cap, és encara més important. I és aquí on vull compartir la següent reflexió respecte a la legalitat i l’ètica.
Per defensar els nostres interessos, podem quedar-nos en el “compliment de la legalitat” com a fonament la nostra acció. No és suficient!
Cal complir amb la legalitat, i també cal afegir que la nostra acció ha de ser ètica.
Posaré dos exemples:
- Podem pagar un servei que es pagui amb fons públics que estigui ajustat dintre dels marges que preveu la normativa.
Però pot ser que si elegim pagar aquest import “en la banda alta”, estem deixant de fer una altra acció que pot ser important pels ciutadans o pels servidors públics.
És legal. És ètic?
Per mi la resposta és que és legal i ha de ser ètic.
- En el cas del compliment de les mesures de mobilitat Covid:
Hi ha persones de serveis essencials que per motius professionals, s’han de desplaçar a diferents municipis. Tenen permís legal per fer-ho. Tenint aquesta “condició” poden moure’s per motius personals i d’oci, per exemple en cap de setmana?
Per mi la resposta és que tenen un permís legal 24 hores, 7 dies a la setmana, per treballar. Però aquest permís no els autoritza, èticament, pel moviment pel seu lleure. Tot i que davant d’un control policial podran mostrar una acreditació de servei essencial, considero que no és ètic fer servir el permís professional per temes personals.
Son moltes les accions que fem o es fan, que donen compliment a la legalitat, però no a l’ètica.
Quan parlem de valors estem parlant d’això. De ser integres. De sobreposar l’acció per valors, als interessos personals.
És difícil de fer, però si volem una societat més justa, hem de començar per aquí.
Quan ens referim al lideratge transformacional, parlem justament d’això: de tenir la capacitat de conèixer els nostres valors i de tenir el coratge d’actuar d’acord amb ells. A vegades no és fàcil. Però el compromís de tots per fer-ho és fonamental per millorar la societat en la que vivim.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.