Lideratge polític: el model actual no serveix

Lideratge polític: el model actual no serveix

Actualment la majoria de ciutadans compartim la sensació de distància que sentim amb els polítics.  Ens falta lideratge polític.

No tots els polítics son iguals. Alguns polítics actuen amb compromís amb la societat, però una part, massa important i molt visible, no dòna resposta al què necessita la societat.

No és correcte ni és just,  tractar a tots els polítics per igual.

Els motius que provoquen la distància entre els ciutadans i la política son:

• Els polítics prioritzen la permanència en el poder
• Els polítics volen tenir el poder “simplement” per ostentar-lo
• Els polítics volen el poder per gaudir dels avantatges que els ofereix: reconeixement social, sentir-se importants, sous més alts que els que cobraríen en altres ocupacions o fins i tot tenir ocupació.
• Els polítics prioritzen els interessos i els interessos dels seus partits per sobre dels interessos generals

I això els porta a:

• El tracte entre partits la consideren entre “contraris”, en lloc de considerar-los “contrincants”.
• L’oposició focalitza més en l’erosió al governant que la cerca de solucions pels ciutadans
• Considerar que “tot és vàlid” per aconseguir el poder (mentides, insults...)
• Focalitzar-se en el què diuen les xarxes socials, la premsa i els “estudis” ? d’opinió.

Les causes son:

• La falta formació i d’educació a les persones que ostenten càrrecs polítics (formació tècnica i educació humanística)
• La falta d’experiència professional

Les solucions son:

• És imprescindible que els polítics tinguin una formació complerta, una educació sòlida i experiència. Això significa:
  • Tenir coneixement sobre els temes dels que en tindran responsabilitat.
    Aquest coneixement s’adquireix estudiant i a través de l’experiència adquirida treballant en les diferents àrees.
    No m’estic referint només a la formació reglada, que per si mateixa sempre s’ha de valorar, sinó també a la formació al llarg de la vida sigui quin sigui el mecanisme per obtenir-la. (lectures, conferències, observació, reflexió, converses amb expertes, cursos..)
  • Haver après a funcionar per valors. Per això cal que primer es coneguin els propis valors i hi hagi un desenvolupament personal rigorós per tenir la capacitat d’actuar d’acord amb els propis valors.

Avui la política necessita de líders.

I el líder és el que ha treballat les tres vessants:

• Coneixement
• Experiència
• Desenvolupament personal

Ser líder és difícil. Però com he escrit i he dit tantes vegades, a ser líder se’n pot aprendre i sobretot se’n ha d’aprendre si es volen assumir responsabilitats que tenen un impacte directe en la millora de la societat.

El procés de desenvolupar el lideratge no és fàcil. Requereix de coratge i força de voluntat per aprendre a ser-ho. I és per això que cal ser humil per reconèixer les pròpies mancances i debilitats.

El líder també és capaç de deixar la política si per les circumstàncies que l’envolten s’adona que no podrà dur a terme les accions necessàries per assolir els objectius en els que creu.

Ha arribat el moment de canviar el model de fer política. Cal fer una aposta pel lideratge. És possible i en bona part és responsabilitat de tots.

El líder prioritza el bé dels ciutadans per sobre els interessos propis i de partit. Sap defensar les idees del seu partit i treballa per elles. Entén que govern i oposició competeixen per resoldre els problemes reals. Treballa amb ètica, honestedat i eficàcia.

Ha arribat l’hora de fer-ho. Tots ho necessitem.