Lideratge: contrincants vs contraris

Lideratge. contrincants vs contraris

En les darreres dècades per diferents motius hem viscut un canvi en la manera d’exercir la política. En alguns aspectes ha estat positiu, mentre que en molts d’altres ha estat molt negatiu.

Estic segura que el pas de la dictadura a la democràcia, va permetre canalitzar les idees llargament treballades i desitjades i posar-les en pràctica  i ho van fer moltes persones formades, amb experiència i amb els valors que representaven el més essencial de la convivència i de la llibertat.

Pels qui aquest procés ens va agafar en els primers anys de vida és útil i necessari llegir la història. En temes importants per la ciutadania , la política arribava a acords.

La democràcia sortosament ens va portar llibertat: llibertat de pensament, llibertat per fer i per no fer i evidentment ens va donar llibertat d’expressió.

L’arribada de les xarxes socials en aquests darrers anys ha marcat en bona part la manera de fer política. Les campanyes passen a les xarxa més que a través dels mitjans de comunicació més tradicionals. Uns pocs caràcters han de ser capaços de captar l’atenció de molta gent. I així es valora el coneixement dels polítics, el seu protagonisme i al final,  la intenció de vot i en conseqüència s’obté el resultat electoral.

Però Internet i les xarxes socials son “només” el vehicle. Son un medi. Igual que ho son els mitjans de comunicació (televisió, radio i premsa escrita en paper i digital). Un medi que té com a característica que és molt ràpid i que amb poca inversió de temps i de diners  (en cassos més del que sembla), s’arriba al món.

El que és veritablement important és l’evolució que ha fet la política respecte als valors. Avui s’ha normalitzat que el poder és l’objectiu i s’ha perdut de vista que l’objectiu és el poder per millorar de forma efectiva la vida de les persones.

Avui amb l’ànim de guanyar notorietat (especialment a les xarxes), tot és permès. S’ha normalitzat la desqualificació i la “guerra” entre contraris.  Es busquen motius per destruir, criticar i desacreditar el que fa el partit que està en el poder (sigui del signe que sigui), encara que sigui mentint.

S’ha transformat el concepte de confrontació política, amb una guerra entre contraris, i s’ha perdut el veritable sentit de la política.

Cal aconseguir la política per valors. És la política que fa un seguiment continuat i rigorós dels qui governen i així exigir-los el màxim d’eficàcia en les seves decisions i accions.

La política per valors no és la política de l’erosió des de la falta de rigor i contingut. No és l’erosió per l’erosió. És la que confronta programes i accions. És la que demostra amb veracitat el que falta per fer i el què no es fa al servei dels ciutadans.

S’ha normalitzat el concepte de contrari en lloc del concepte de contrincant, i això és un error!

I per l’impacte que té la política en tots nosaltres, aquesta “normalitat”  s’ha estès a la societat de manera que també s’arriba a considerar normal que entre empreses o entitats tractin als altres com a “contraris” i no com a una competència (si és que ho és), que els hauria de portar a la millora continua de les parts.

La ciutadania està cansada de la “guerra” buida i de la confrontació com a esport.

És cert que encara hi ha molts seguidors de tot plegat, perquè al final quan tots estem en aquesta bombolla acabem seguint-la i formant-ne part.

Però ha arribat el moment de formar als nostres polítics perquè aprenguin a actuar per valors. Es temps de veracitat, de respecte i d’accions rigorosos pensant sempre en el bé comú.

L’atac, la guerra entre contraris, és la màxima expressió de la falta de lideratge.

Descobrirem qui és líder quan observem aquella persona que des del respecte a tots, saps posar en evidència el que no funciona, i pensa en tot moment en la millora de la societat.

Una altra política és possible. Només cal que els polítics i tots nosaltres ens formen en lideratge transformacional. Lideratge ètic i per valors.

Matèria complexa, però que és possible aprendre’n i aplicar-la.