Lideratge i rigor
La societat actual és filla de la guerra i de la postguerra espanyola. Els nostres pares i avis van viure la cruenta guerra civil. Van patir la manca de llibertat, morts, tortures, penúries, exili i fam. Als fills d’avui ens és difícil poder imaginar el que van viure.
Ells, -pares i avis-, van voler donar als seus fills el que ells no havien tingut: estudis, educació, llibertat, drets i treball. I a poc a poc es va anar construint una societat que cada dia creixia més en comoditats. Per a una part dels fills dels que més van patir, va ser possible millorar seva vida, en tots els aspectes, respecte a la que havien tingut els seus progenitors.
Aquestes avenços en comoditats i llibertats, van coincidir i van conviure amb la creació de grans diferències socials. Per a uns, gairebé tot era un “dret”: cotxe, vacances, viatges, moda, aparells electrònics … Per cert, gairebé tot contaminant. Per a molts d’altres, m’atreveixo a dir que per a la majoria, la realitat és la pobresa i la manca d’allò més bàsic.
En paral·lel aquest procés de desigualtat social ha desembocat en menystenir l’educació i el coneixement.
Avui la teleporqueria ha “deseducat” a grans i petits. Així com ho ha fet la falta d’oportunitats professionals lligades als estudis adquirits. Els nostres joves han comprovat com qualsevol influencer o qualsevol xerrarire de televisió sense formació, cobra molt més que un metge o un mestre. Tot això ha promogut la falta d’interès pel coneixement.
Escoltar a persones que es dediquen a la política (que no necessàriament són polítics) opinant sobre temes dels que desconeixen absolutament, és habitual. Tertulians o articulistes posats per partits que només es dediquen a criticar l’adversari, sigui quin sigui el fet i sense ajustar-se a l’contingut és també habitual. Es menystè els polítics amb formació, valors i rigor. Opinar SI. Sempre! Després de conèixer i contrastar objectivament la situació.
Vivim en una societat on el coneixement, el rigor i la veracitat no es valoren. I el pitjor de tot és que els ciutadans hem normalitzat aquesta pràctica.
Vivim, ens movem per emocions, sense aprofundir en el que diem, opinem, escoltem i votem. Els likes i el nombre de seguidors a les xarxes socials marquen el ritme. Que barbaritat!
El problema real és que aquesta superficialitat té un impacte directe en les persones i en concret en els més vulnerables i en els que més necessitats tenen per cobrir.
I és així quan alguns no ens cansem de dir que necessitem una societat que funcioni fonamentant-se en valors. A nosaltres se’ns diu happy, caducs, antiquats, idealistes, que no toquem de peus a terra o fins i tot, conservadors. Em sento molt lluny de tot el que descriuen aquests adjectius.
Actuar d’acord amb els valors és molt difícil. Actuar amb honestedat, noblesa, sinceritat, ètica i respecte no és fàcil, especialment quan es confronten amb els interessos personals, ja sigui de diners o de posició social.
I si, és cert, tots per molt que ho intentem, ens equivoquem i fallem i no sempre som capaços de aconseguir-ho.
Però la nostra societat clama a el cel, que cal treballar, opinar i actuar amb rigor i d’acord amb els valors. Aquesta és el veritable repte per als propers anys. No podem esperar.
En les darreres dècades, per excessos i per falta de compromís hem fet mal a la societat i al planeta.
Ara, és moment de construir una societat que es fonamenti en valors i que la publicació de notícies, articles i opinions que no són veraços han de ser rebutjats de forma contundent. Tot i que en alguns els vagi la feina o el càrrec.
Aprendre a fer-ho és possible. Actuar per valors és la base de l’lideratge transformacional.
Sé que després de més de 20 anys publicant-ho, formant i practicant sempre que puc, tinc la sensació de predicar en el desert.
Però mai tiro ni tiraré la tovallola. Seguiré defensant la coherència, el rigor i el lideratge transformacional.
Estic segura que aquesta és la resposta a les moltes injustícies que vivim.
Depèn de cada un de nosaltres. És possible fer-ho. Fem-ho, o al menys intentem-ho.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.