El mite de l’heroi i la urgència del lideratge transformacional

El mite de l’heroi i la urgència del lideratge transformacional
La fascinació pel mite de l’heroi americà ha modelat profundament la nostra comprensió del lideratge, creant una narrativa que, tot i ser seductora, resulta perillosament inadequada per als reptes contemporanis.
Recentment, escoltant el programa 537 d’Extróbula, la perversio del mite de l’heroi americà on Gonzalo Rodríguez i Daniel Gómez Aragonés analitzaven el “Mite de l’Heroi” de Joseph Campbell, em va cridar especialment l’atenció la perspectiva que aportava Pepa Llausás (més informació) sobre com els Estats Units ha aprofitat aquesta estructura narrativa a través de Hollywood per promoure la seva visió socioeconòmica i el sistema capitalista, convertint-la en una poderosa eina de propaganda al servei d’interessos polítics i econòmics.
La perversió d’aquest mite resideix en la seva capacitat per simplificar la complexitat del canvi social i organitzacional. Ens presenta un món on els problemes es resolen mitjançant accions individuals dramàtiques, on la justícia emana de la voluntat d’un individu excepcional, i on la transformació ocorre a través de moments de crisi i confrontació. Aquesta narrativa no només és enganyosa, sinó fonamentalment contraproduent per al desenvolupament d’un lideratge efectiu i sostenible.
La meva experiència dirigint quatre institucions i treballant amb més de 500 organitzacions m’ha permès constatar que la veritable transformació organitzacional requereix un enfocament radicalment diferent.
El lideratge transformacional, lluny de l’espectacularitat de l’heroi solitari, es construeix sobre bases metodològiques sòlides, processos sistemàtics i, sobretot, valors compartits.
La transformació real no esdevé en moments dramàtics d’intervenció heroica, sinó a través de processos sostinguts de canvi que involucren i apoderen a tota l’organització.
Al llarg de la meva trajectòria professional, he pogut comprovar com organitzacions de diversos sectors han aconseguit transformacions significatives no mitjançant l’aparició de líders heroics, sinó a través de la implementació sistemàtica de metodologies provades, el desenvolupament de valors compartits i la construcció d’una visió col·lectiva del canvi.
L’èxit en aquestes transformacions sempre ha estat vinculat a la capacitat de construir equips compromesos i desenvolupar capacitats col·lectives per sobre del protagonisme individual.
La urgència de superar el mite de l’heroi es fa més evident en un món que enfronta reptes cada vegada més complexos i interconnectats. Els problemes actuals, des de la transformació digital fins a la sostenibilitat organitzacional, no poden resoldre’s mitjançant intervencions individuals dramàtiques.
Es requereixen líders capaços de construir consensos, desenvolupar capacitats col·lectives i facilitar processos de canvi sostenibles.
El lideratge per valors, com he defensat consistentment, no és una opció, sinó una necessitat imperativa. El meu treball amb més de 3.500 professionals i directius ha demostrat que mentre el mite de l’heroi ens sedueix amb la promesa de solucions ràpides i impactants, el veritable lideratge transformacional ens desafia a construir capacitats col·lectives, desenvolupar metodologies efectives i comprometre’ns amb processos de canvi a llarg termini. Només així podrem superar la trampa de l’individualisme heroic i construir organitzacions veritablement resilients i adaptatives.
La superació del mite de l’heroi no significa abandonar l’aspiració a l’excel·lència en el lideratge, sinó redefinir-la en termes més constructius i sostenibles.
El veritable heroisme del líder contemporani resideix en la seva capacitat per facilitar el desenvolupament col·lectiu, construir sobre valors compartits i generar transformacions duradores. Aquest és el tipus de lideratge que el nostre temps demanda i que hem de comprometre’ns a desenvolupar.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.