El poder sense propòsit: la crisi de lideratge a l’era Trump
En aquest moment crucial de 2025, quan el món s’enfronta a reptes sense precedents que requereixen un lideratge transformacional i basat en valors, la segona presidència de Donald Trump ens obliga a reflexionar sobre el propòsit del poder i les seves conseqüències globals.
Per comprendre l’actual crisi de lideratge, hem d’explorar les arrels psicològiques que expliquen el comportament de Trump. La seva infància va ser marcada per la figura dominant del seu pare Fred Trump, un magnat immobiliari conegut per la seva duresa i pragmatisme extrem, que va establir les bases d’una personalitat complexa. Va créixer en un ambient on el valor personal es mesurava exclusivament per l’èxit econòmic i la dominació sobre altres, modelant una visió del món fonamentada en la dicotomia de “guanyadors versus perdedors”. Increïble!
Aquesta formació va crear el que els psicòlegs anomenen una “armadura narcisista” – una façana de grandiositat que amaga profundes inseguretats. La constant necessitat de validació, la hipersensibilitat a la crítica i la incapacitat d’admetre errors indiquen que, sota la superfície d’aparent invulnerabilitat, existeix una fragilitat emocional significativa.
En el cas de Trump, la seva constant necessitat de reafirmació a través de manifestacions multitudinàries, la seva obsessió pels números de seguidors, i la seva tendència a exagerar els seus èxits, indiquen una recerca incessant de validació externa que cap nivell de poder o èxit sembla satisfer.
Després d’haver treballat amb més de 3.500 professionals i directius, he pogut comprovar que un líder no neix, es fa (Peter Drucker). No obstant això, l’actual administració estatunidenca s’entesta a desafiar tots els principis fonamentals del lideratge transformacional. La recent creació del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE), liderat per Elon Musk, juntament amb la presència del vicepresident J.D. Vance, ha consolidat una peculiar coalició de poder que prioritza la dominació sobre la transformació.
Els esdeveniments recents il·lustren aquesta dinàmica preocupant. Els aranzels universals, les deportacions massives d’immigrants, i les controvertides propostes sobre Gaza i Groenlàndia reflecteixen una visió del poder com a eina de control més que de progrés social. Les conseqüències es manifesten tant en l’àmbit internacional, amb tensions amb la Xina i el deteriorament de relacions amb aliats tradicionals, on la polarització social arriba a nivells sense precedents.
Com sempre he defensat des d’aquest blog, el món necessita desesperadament líders que es comprometin a dirigir des dels valors.
La paradoxa actual és clara: com més poder acumula l’administració Trump, més s’allunya dels principis fonamentals del lideratge transformacional. Els indults massius als participants de l’assalt al Capitoli i la implementació del programa “Queda’t a Mèxic” són només alguns exemples de com el poder s’utilitza per reforçar divisions en lloc de construir ponts.
El cost d’aquest estil de lideratge és profund i potencialment durador. La confiança en les institucions democràtiques s’erosiona, les tensions socials i racials s’intensifiquen, i la lluita contra el canvi climàtic pateix retrocessos significatius. Aquest deteriorament sistemàtic dels valors democràtics i la cohesió social planteja preguntes urgents sobre el futur del lideratge global.
Les llargues nits en soledat de Trump a la Casa Blanca (documentades per diversos testimonis del seu personal proper) indiquen moments d’agitació i dubte que contrasten amb la seva imatge pública de confiança indestructible. Aquesta dinàmica psicològica crea un cicle pervers: com més poder acumula, més intensifica el seu comportament dominant per mantenir a ratlla les seves pròpies inseguretats.
En aquest panorama dominat per oligarques tecnològics i líders autoritaris, sorgeix una pregunta fonamental:
Quin és el paper dels ciutadans del carrer?
La resposta resideix en el poder de l’acció col·lectiva conscient.
El veritable poder transformador radica en la nostra capacitat de mantenir vius els valors fonamentals a les nostres comunitats locals.
El desafiament per als ciutadans compromesos amb els valors ètics és doble:
- Mantenir la nostra autonomia mental davant la manipulació digital i mediàtica, i
- Construir alternatives viables que demostrin que un altre tipus de societat és possible.
Les iniciatives ciutadanes, els moviments socials no violents, i les xarxes d’economia solidària són exemples de com podem crear espais de resistència i transformació.
La història ens ensenya que els sistemes més opressius eventualment s’enfronten a la resistència pacífica, però hi ha ciutadans ordinaris que es neguen, que ens neguem, a renunciar als valors fonamentals. En aquesta era de control tecnològic i concentració de poder, la nostra tasca és mantenir viva la flama de la dignitat humana i la justícia social.
Com a professional dedicada al desenvolupament del lideratge transformacional, no puc evitar sentir una intensa curiositat professional per Donald Trump. M’agradaria tenir l’oportunitat de conèixer-lo de prop, potser fins i tot tenir-lo com a client. No des d’una posició de judici, sinó des de la genuïna convicció que tot ésser humà té la capacitat d’evolucionar i transformar-se. M’agradaria mostrar-li que el veritable poder no resideix en la dominació, sinó en la capacitat d’inspirar i elevar als altres. Que el lideratge per valors no només és més ètic, sinó també més efectiu i satisfactori a llarg termini.
Perquè al final, com sempre dic als meus clients, el lideratge no és sobre ser el més fort o el més ric o el més poderós, sinó sobre fer més forts als altres.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.