Indústria 4.0 i persones

Indústria 4.0 i persones

Algunes organitzacions, com són els centres tecnològics, col·legis professionals, patronals, centres de recerca, universitats, departaments governamentals … estan treballat per acompanyar les empreses a passar a la indústria 4.0.

Les grans indústries ho han fet, ja que comptaven amb experts en la matèria i equips que podien dissenyar els corresponents processos. Sabien que era necessari i que  els avantatges eren clars.

L’acceleració tecnològica que s’ha produït en les últimes dècades així com la competència en un món globalitzat, no deixen elecció: cal que les indústries (grans, mitjanes i petites)  passin a la indústria 4.0.

La pandèmia ha accelerat els canvis davant d’una situació de crisi econòmica que ha augmentat la necessitat de ser més eficaços i més eficients per fer front a la competència.

Les petites i mitjanes empreses dediquen tot el seu temps a produir i vendre. No compten amb suficients estructures que els permeti dissenyar un canvi de model. Els seus recursos són limitats. I és per això que necessiten ajudes de les administracions.

Però sovint quan parlem d’indústria 4.0 i de digitalització, ens referim a les màquines. Parlem de maquinari i de programari. I aquests dos elements, -claus-, estan ben resolts pels proveïdors i pels experts en tecnologia.

El repte de les empreses per a la seva adequació als importants processos tecnològics que han d’afrontar, són les persones i l’adaptació de les persones a l’canvi tecnològic és un procés complex.

El món serà clarament tecnològic. La indústria serà cada vegada més automatitzada. Però cal que ningú es confongui: per invertir en tecnologia i fer-la rendible i efectiva, cal invertir més en el canvi cultural organitzatiu i en la formació competencial de les persones que formen part de les empreses.

El món industrial post Covid, demana persones amb competències clau:

• Capacitat de treball en equip: això significa aprendre a gestionar els egos individuals i col·lectius. I també treballar la humilitat, la generositat i el compromís.

• Capacitat d’adaptació als canvis. Haurem de saber que podem i hem de canviar de treballs i de maneres de fer. Els processos canvien, els productes i serveis també i canviar la nostra visió de tot això no és simple.

• Capacitat de ser flexible. Haurem de saber canviar de lloc de treball, de funció, de producte i de manera de treballar.

• Aprendre al llarg de la vida: Hem de tenir clar que el nostre aprenentatge ha de ser continu. El que vam aprendre fa tot just dos anys, avui està superat. Ens quedarà l’experiència i els aprenentatges que hem obtingut, però cal seguir formant cada dia, cada any, durant tota la vida.

• Aprendre i permetre’ns ser creatius i innovadors. No és fàcil atrevir-se a ser-ho, perquè porta implícit que hem de permetre’ns l’error. El nostre  error i el dels nostres companys i col·laboradors.

Per disposar d’aquestes competències, cal desenvolupar el nostre lideratge i en concret aprendre a ser líders transformacionals.

El talent és el veritable valor de les empreses i el talent és la suma dels coneixements tècnics adquirits més les competències actitudinals descrites.

Serà més fàcil graduar-se en enginyeria, biologia, tecnologia, o en intel·ligència artificial de saber desenvolupar les competències actitudinals descrites.

Ser líder i ser líder transformacional és imprescindible. L’hem de ser tots. Des del CEO de l’empresa fins a tots i cadascun dels membres que la formen. Es pot i s’ha d’aprendre. És possible, tot i que ningú ha dit que fos fàcil.

Des de la nostra manera de ser i de fer, fonamentats en valors, podrem integrar la indústria 4.0 així com tots els canvis que se’ns presentin. El valor és el de cadascun de nosaltres.