Entre el reconeixement, l’adulació i la crítica: maduresa

Entre el reconeixement, l’adulació i la crítica: maduresa.

La mesura dels resultats en les empreses es mesura fonamentalment per resultats econòmics, tot i que cada vegada més també es valora la seva responsabilitat social.

En l’administració pública hi ha indicadors que mesuren els resultats i empenyen cap a les accions correctores. Per l’organització pròpia del  sistema  públic en ocasions és difícil de dur a la pràctica mesures que generin importants canvis.

En política els resultats es mesuren en vots tot i que la democràcia té elements que distorsionen el resultat. No qui fa la  millor política obté millors resultats electorals, perquè estem en un món on pesen més els titulars mediàtics que els continguts. Normalment la bona política requereix d’accions a mig i a llarg termini i l’electorat sol respondre a l’alt volum de missatges que rep a través de mitjans de comunicacions i xarxes socials.

En línies generals la feina de cada persona en qualsevol tipus d’ organització és transparent i anònima.

L’esforç i el sobreesforç, el compromís o la dedicació extra de temps, passa inadvertit per l’entorn, inclús més proper i per descomptat, per l’exterior.

En aquests dies de pandèmia, els polítics, l’administració pública i les entitats socials han treballat incansablement per contribuir a pal·liar els efectes de la pandèmia. Esforç i treball de molts, invisible.

El soroll que més es sent en aquestes setmanes respecte a polítics i l’administració pública, és:  “és la seva responsabilitat” o “per això cobren” o “ho han  tot fet malament”.

És clar que hi ha polítics que han fet errors i d’altres han fet demagògia.
És clar que hi ha hagut alguns servidors públics que no han estat al peu del canó.

Però és evident que la majoria de polítics amb responsabilitats de govern, en els diferents nivells d’administració, i de diferents partits polítics s’hi han deixat la pell. I també ho han fet moltes de les persones que formen part de l’administració pública. Pensem en com ha estat la feina de policies, mestres, personal de gestió en temes laborals o socials, serveis jurídics, per no parlar ja dels que ja tots hem vist, com son el personal sanitari en tota la seva cadena, el personal de neteja, els de l’alimentació, els de la comunicació, entre d’altres.

Reconèixer la feina de tots els servidors públics, -polítics inclosos-, en moments durs és un signe de responsabilitat i maduresa. Fer-ho és de justícia.

No es pot confondre fer reconeixement amb adulació.

Adular és exactament el contrari de donar reconeixement doncs significa fer un reconeixement per obtenir alguna cosa a canvi.

Saber fer reconeixement de manera sincera no és fàcil. Requereix de maduresa personal, de ser humil, honest i generós a l’hora de fer-la.

Saber donar reconeixement no significa no  tenir la possibilitat de mostrar desacords o aportacions de millora. Tot és compatible i és possible.

El lideratge s’expressa també a través d’accions com aquesta. I en sentit contrari, el judici, la crítica i desdeny com a mecanisme habitual, mostra la falta de lideratge de qui ho fa.

Tots hem d’aprendre a ser objectius i ser humils per reconèixer la feina feta pels altres, l’esforç, l’entrega, la voluntat de servei que han fet, encara que els considerem “adversaris” o “competidors”. Inclús si en moments d’alta intensitat, fan errors. Nosaltres també els hauríem fet. Nosaltres també els hem fet. Nosaltres els fem.

Ara si hi cap, amb el COVID-19, és més que mai temps per la  maduresa. És temps per aprendre a ser justos i humils. És temps per aprendre a distingir entre  l’adulació i el  reconeixement. I sobretot, és temps de saber ser honestos per deixar de fer crítica buida de contingut i saber reconèixer i aportar.

Els polítics n’han d’aprendre. Els del govern i els de l’oposició. Però sobretot n’hem d’aprendre tots i cadascun de nosaltres. Reconeguem la feina dels demés. La que veiem i la que no es veu. Comprenguem dels errors, i sumem.

Siguem sincers i honestos i fem-ho.