La generositat. També és Lideratge

Son moltes les definicions que diferents autors fan de generositat.

Algunes aproximacions son:

• La virtut que ens porta a pensar i actuar en favor de les altres persones.
• L’hàbit de donar o compartir.
• Un valor que té en compte la necessitat de l’altre.
• Una actitud per la que s’és amable i comprensiu amb altres i que inclou donar elements que tenen valor.

En definitiva, ser generós és tenir en compte a l’altre i donar-li allò que per nosaltres té valor i que considerem que es bo per ell.

És clar que la generositat va molt més enllà dels elements materials.

Tots coneixem a persones que conviden al cafè amb facilitat, mentre que d’altres, tenen “l’habilitat” de no fer-ho. I generalment les persones, emetem judici sobre si els altres son o no generosos, per actes tant simples com aquest.

Convidar al cafè, no sempre és sinònim de generositat.

La generositat es mesura per les accions més quotidianes i es posa a prova en els moments difícils.

Ser generós és comprendre a l’altre. Entendre les seves necessitats. Es actuar comprenent-lo i respectant-lo.

El que fem cada dia pot ser fet amb o sense generositat. A la feina és respectar als companys. És donar valor al que fan i no capitalitzar com a pròpia la feina dels altres. És també dona-li a l’altre, la possibilitat de fer, crear i desenvolupar el projecte.

Ser generós és confiar. Es reconèixer a l’altre amb tot el seu ser. Es donar-li l’espai que de forma natural li correspon.

Per entendre què fa disminuir la generositat, és necessari identificar les inseguretats. Si ens sentim “menys”, voldrem fer-nos nostre el que no ens correspon, per sentir-nos bé. Es llavors quan les nostres accions deixen de ser generoses i respectuoses amb els altres i volem ocupar el seu espai.

La generositat és doncs, també una expressió de lideratge.

En els diferents àmbits es pot reconèixer amb facilitat quin és el grau de generositat de les persones i en concret dels seus dirigents.

En l’àmbit empresarial és fàcil trobar directius que capitalitzen la feina que han fet els seus companys i col·laboradors. En ocasions, els directius sense lideratge, poden tenir actituds de menyspreu cap als altres.

I en aquests cassos la pregunta és simple: què mou a uns directius a treure el valor de les altres persones? Què els mou a capitalitzar la feina de tot un equip o fins i tot la feina que han fet d’altres persones?

En el camp de la política la generositat és escassa. I és en el servei públic on la generositat hauria d’estar més present. Les decisions que prenen els polítics sovint responen a necessitats personals i de partit, més que pensant en els ciutadans.

I son els ciutadans qui no comprenen ni accepten aquestes actituds.

Per tant la generositat, no és només una actitud voluntària de tu donar a l’altre, sinó que també incorpora el respecte cap a les altres persones.

La generositat és també no actuar per treure mèrits als altres, o treballar perquè quedin en front a tercers amb desmèrits. Significa doncs ser objectiu i tenir el coratge d’admirar i respectar la bona feina dels altres, sense actuar per minimitzar-la.

La generositat és en realitat donar i donar-nos perquè així ho sentim i fer-ho a canvi de res. I això és dificil. Encara que sigui agraïment, les persones l’esperem. Es tracta doncs de fer que la generositat, formi part de nosaltres, essent una actitud interna, que arriba a qualsevol acte de la nostra vida professional i personal.

Aquesta actitud no es pot confondre amb “bonisme”.

La conclusió és que un líder és generós, perquè confia en ell mateix, perquè des d’aquesta confiança reconeix el seu valor i el valor dels altres i els respecte i per tant hi confia.

I una vegada més es tracta de treballar la nostra pròpia solidesa, que ens portarà a ser més íntegres i des d’aquí gestionar les nostres pors, inseguretats i mancances.

Només així les relacions, les organitzacions i la societat pot funcionar amb qualitat, satisfent les necessitats de tots i cadascun de nosaltres.