Ètica i lideratge
Gairebé és una creença generalitzada que ètica i lideratge no van units. Res més lluny!
Avui podem afirmar que no hi ha lideratge sense ética. Un líder ha de ser ètic.
S’ha de ser líder ètic i s’ha d’aprendre a ser-ho.
És en bona part certque a la nostra societat, sovint arriben lluny les persones que no tenen gaire cura amb l’impacte de les seves actuacions en els demés.
Els nostres joves reclamen respecte i ètica.
Escoltar converses i observar als joves, ens dona prou informació per saber el poc permissius que son amb la corrupció –empresarial i política-, i amb la falta de respecte a les persones en general i per tant al coneixement i al talent que forma les organitzacions.
Avui els joves escullen empreses amb valors, perquè n’hi ha, més del que ens pugui semblar.
Però per què és tan difícil ser ètic ?
- per d’educació:
Si creixes en un entorn on la normalitat és arribar als objectius amb un “tot s’hi val”, aquest valor no forma part de l’ADN.
- Per les inseguretats personals:
N’he parlat moltes vegades en aquest bloc i en tots els cursos i conferències que he donat al llarg de la meva vida.
En funció de com ens hem sentit estimats a les primeres etapes de la nostra vida, –el que no és sinònim d’haver estat o no estimats-, per una qüestió genètica, per raons de composició neuronal del nostre cervell així com per les nostres interaccions socials, les persones som més o menys insegures, també en l’edat adulta.
Les inseguretats personals son les responsables de voler arribar als objectius sense considerar si s’hi arriba amb honestedat i amb respecte a les altres persones.
S’és ètic quan s’és honest amb un mateix.
No val enganyar-se amb excuses i culpabilitzant als altres o al model de societat en el que vivim.
És doncs una qüestió de tenir el coratge de mirar-se al mirall (intern o extern) i atrevir-se a treballar per superar unes inseguretats que perverteixen el nostre comportament.
És un dels camins més difícils de recórrer. És més simple omplir-nos de raons per tirar endavant, enganyant-nos a nosaltres mateixos i als altres.
Algunes vegades hem parlat de si s’ha de portar a tota la població al psicòleg per superar tot aquest ampli món intern de cada un de nosaltres. Un món intern i intim i complex format per inseguretats, culpes, creences, limitacions…
Cadascú sabrà si li cal fer sessions de psicòleg, però ja serà suficient que cadascun de nosaltres es sincerés amb si mateix i mirés de treballar per actuar amb ètica.
La nostra societat ens ho reclama i nosaltres mateixos també ho necessitem.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.