La lluita pel valor del professional: un repte molt urgent (2)
En les últimes setmanes, en retornar de les vacances, m’he topat amb una realitat punyent: professionals esgotats i cremats com mai, aclaparats i frustrats pel tracte indigne que reben en els seus llocs de treball. No ha canviat res respecte al que m’explicaven abans del període vacacional. Per tant, el tema de fons no radica en la fatiga, sinó en causes profundes.
He escoltat a joves amb talent, amb múltiples carreres universitàries i màsters d’elit, declarar amb amargor que mai més es formaran, convençuts que el seu esforç i dedicació no són gens valorats pels seus ocupadors. Els seus somnis i aspiracions s’han vist esclafats per una cultura laboral tòxica que només fomenta els resultats econòmics a curt termini, sense visió estratègica ni respecte pels valors humans.
Aquests responsables d’empreses són persones que no han desenvolupat el seu lideratge, i ens trobem un cop més davant de directius sense lideratge que “manen” sense saber motivar les persones dels seus equips, sense saber fixar objectius clars, sense marcar fites lògiques, sense donar resposta a problemes concrets, sense acceptar les propostes dels directius que han contractat per a responsabilitats específiques.
Conec grans professionals, amb una àmplia experiència i un profund coneixement en les seves respectives àrees, que lluiten per inserir-se en aquest món professional cada vegada més buit de valors i principis ètics.
Els millors, els més formats, els que tenen més experiència, tant si són joves com veterans, no són valorats ni seleccionats per les empreses. No cal ni conèixer-los! El seu currículum és “massa bo”, ja que no acceptaran sous miserables ni se sotmetran als disbarats i despropòsits que imperen en moltes organitzacions dirigides sense lideratge.
En alguns àmbits, es juga a confondre la riquesa econòmica o el poder amb estar preparat, ser intel·ligent o vàlid professionalment.
Els diners i l’autoritat no són sinònims de professionalitat ni de lideratge efectiu; tanmateix, els bons professionals mereixen arribar a tenir una bona remuneració i ser valorats per allò que són i el que aporten. En canvi, en certs cercles, l’alta posició econòmica i l’estatus s’utilitzen com a excusa per menysprear el talent, la preparació i l’experiència, i és comú sentir el menyspreu amb què es tracta el concepte d’actuar per valors ètics en el món laboral.
En definitiva, els responsables d’organitzacions sense lideratge connecten bé amb el poder jeràrquic buit de contingut, deixant enrere les persones i els millors professionals.
I per descomptat també malmetent el bon nom dels directius que exerceixen amb lideratge per valors.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.