La maleïda “estratègia política” i el veritable servei a la ciutadania
La maleïda “estratègia política” i el veritable servei a la ciutadania
L’anomenada “estratègia política” ha pres un rumb absurd, pervertint-se i allunyant-se del propòsit fonamental de servir als ciutadans. En lloc de centrar-se a resoldre els problemes reals i dir la veritat, aquesta “estratègia” es focalitza únicament a obtenir vots i l’aprovació dels electors a través de maniobres polítiques buides i mancades de contingut.
En desastres com la tragèdia ocorreguda a la Comunitat Valenciana, hem estat testimonis de com els polítics “actuen” segons aquesta mal anomenada “estratègia“. Alguns intenten evadir responsabilitats costi el que costi, malgrat les evidències aclaparadores de manca d’informació, previsió i gestió adequada. Encara que podríem arribar a entendre que emocionalment no poden processar les conseqüències de la seva gestió, la seva responsabilitat és afrontar-la i assumir-la amb valentia.
D’altres, com el president de la Comunitat Valenciana, semblen no saber com admetre que no disposa d’un equip polític preparat, una responsabilitat política que recau directament sobre ell per haver nomenat persones que no estaven preparades per a aquesta tasca crítica. D’això vaig parlar àmpliament en l’anterior entrada. La tragèdia valenciana. ¿Professionals de la política o els professionals a la política? Que dur és, de vegades, ser el màxim responsable quan els col·laboradors no actuen amb prou professionalitat i responsabilitat!
El Govern espanyol, per la seva banda, pren certa distància, deixant que el problema descomunal quedi principalment en mans del govern de la Comunitat Valenciana, dient que sempre que demani ajuda se li donarà. És clar! En quins caps cap aquesta afirmació davant d’una magnitud de tragèdia tal? Han passat 4 dies. Avui reforcem els efectius de l’exèrcit. Centenars de morts. Veurem sí seran milers de difunts. Milers de persones sense saber de les seves persones estimades o sabent si suren, mortes, en un aparcament o segueixen dins d’un dels milers de vehicles pendents de retirar, ofegades, sense casa, sense menjar, sense aigua, sense medicaments, amb cadàvers a casa quatre dies després i… fins quan?
Dos conceptes que no formen part d’aquesta “estratègia política” són demanar perdó i assumir seriosament la responsabilitat dient la veritat i pensant en el bé de la ciutadania. Després d’una tragèdia d’aquesta magnitud, l’únic que hauria d’ocórrer és la suma d’esforços de tots els governs i administracions, l’entrega absoluta i el màxim subministrament de recursos i materials per treure les persones d’aquesta dramàtica situació.
Estratègia política? De quina estratègia parlem? És temps de culpabilitzar un altre partit? Seriosament? Una altra vegada? Per obtenir vots? Vots? Qui votarà? Com és la gestió i la coordinació 4 dies després?
La resposta la trobem en la mobilització absoluta de la ciutadania, amb una vocació de servei i ajuda incalculables. Ells, els ciutadans, no fan estratègia política buida de contingut. Els ciutadans fan política de veritat, aquella que treballa per millorar la vida de les persones: treure fang, netejar cases, aixecar cotxes, treure cadàvers, aportar aigua potable, donar-los menjar i oferir els seus braços per eixugar llàgrimes.
La ciutadania respon, mentre els polítics segueixen fent “estratègia”, aportant ajuda “si es demana”, “a poc a poc”, “per grups de cinc-cents”, no fos cas que solucionin la situació i perjudiquin algun partit polític.
En quin món viviu, senyors polítics? En el de l'”estratègia”?
Sapigueu que els ciutadans fem política efectiva, al carrer, al fang, a les cases, a la morgue… I aquesta “estratègia política”, a cop d’enquestes (quines enquestes?), l’apliquen tots els partits polítics. Una llàstima.
Mentrestant, centenars, milers de persones viuen en el més pur infern. Vindran els temps que siguin els jutges qui dictin responsabilitats penals. Però de moment, ara només toca ajudar, solucionar la vida de milers de persones.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.