La prepotència no és pel líder
Són diversos els models de lideratge que regeixen en les organitzacions. Trobem múltiples classificacions i entre elles podem identificar el lideratge jeràrquic, transaccional, transformacional, carismàtic …
Durant molts anys, el lideratge jeràrquic ha regit les organitzacions. Un “cap” mana i un conjunt important de “treballadors / obrers” obeeixen. Podríem dir que aquest va ser el model que imperava en els temps de la revolució industrial.
Afortunadament els temps han canviat i també ho ha fet el model de lideratge en les organitzacions.
Actualment les empreses i les organitzacions tenen el seu fonament en el talent. Joves i no tan joves estan cada vegada més formats. Sovint el seu nivell de formació és més gran que el dels seus “superiors jeràrquics”.
El model jeràrquic de les organitzacions ha evolucionat. Les empreses amb millors resultats s’apliquen models jeràrquics horitzontals i els seus directius saben que l’èxit dels seus projectes i organitzacions passa per donar espai al desenvolupament del talent. Saben que el seu èxit és el respecte a les persones de l’organització.
No es pot confondre jerarquia organitzativa amb model de lideratge jeràrquic.
Totes les organitzacions té una certa estructuració jeràrquica. Les millors empreses són més horitzontals. Però hi ha organitzacions que per definició són jeràrquiques. Per exemple: l’exèrcit o la policia. En aquestes organitzacions jeràrquiques és possible i necessari implantar el model de lideratge transformacional.
El lideratge transaccional (intercanvi, premi / càstig) segueix funcionant en algunes organitzacions. A poc a poc les empreses més modernes i amb millors resultats (també econòmics) s’implanten models allunyats del lideratge jeràrquic i transaccional.
Ocupar un lloc jeràrquic superior en l’organització no vol dir ser superior a les altres persones. Significa que tenen un conjunt de responsabilitats (en general més complexes) que els són pròpies.
Confondre lloc jeràrquic superior amb “ser superior” és l’exemple més clar de la manca de lideratge del directiu.
La prepotència d’alguns directius es sosté per la seva “ubicació” en un organigrama però en realitat el que mostra és la manca de lideratge del qui l’exerceix.
La prepotència és la resposta a les pròpies mancances i a les inseguretats personals teixides i creades en la seva infància.
Avui el veritable valor de les organitzacions són les persones, amb el seu talent, les seves capacitats i el seu compromís.
Les empreses i organitzacions dirigides per persones amb actituds prepotents estan condemnades a perdre el talent i amb això, la pròpia organització.
És temps per al lideratge transformacional. És temps per a directius humils i amb valors. És temps per comprendre que la jerarquia organitza però en realitat totes les persones aporten el seu valor. Comprendre-les i repectar-les és el repte. Desenvolupar el propi lideratge és una necessitat.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.