Parlar de lideratge ens obliga a parlar de sinceritat, bondat i professionalitat.
Si no és així estem parlant de persones que ocupen posicions rellevants en tot tipus d’organitzacions sense cap tipus de lideratge.
Vivim en una societat que em permeto anomenar-la: “fake society”
Ens hem habituat a viure en una societat que diu mitges veritats i inclús hem incorporat la mentida com a una forma natural d’expressió i d’acció.
Son molts els motius que ens han portat a aquest estat.
- Una societat molt competitiva, ha acabat convertint en natural el “tot és vàlid” per mantenir-se, bé sigui a l’empresa, en les organitzacions socials de tot tipus o en la política.
- Els mitjans de comunicació han après que publicant mentides criden l’atenció del públic i això els permet tenir més lectors.
- La falta d’educació en valors. Tothom parla de valors i pocs es plantegen què és actuar d’acord amb els valors i la importància de fer-ho.
El tot és vàlid
El “tot és vàlid” s’ha anat introduint en les nostre vides diàries i quan bona part de la societat demanem que volem una societat ètica, se’ns titlla de viure en un bon idíl·lic i irreal.
La política i els mitjans de comunicació hi juguen un paper rellevant.
Els ciutadans ens hem habituat a normalitzar les frases com: “haig de llegir diferents diaris o connectar amb diferents mitjans de comunicació per mirar d’identificar el que pot ser veritat”. I afegim: “però tampoc em crec res o no sé què creure’m”.
Així gairebé tots ens hem anat allunyant de la política i és un fet, el descrèdit actual de la política.
A través de les xarxes socials i de la comunicació immediata a través d’internet, s’ha acabat produint aquella dita que diu que “a mesura que es va repetint una mentida aquesta acaba percebent-se com a veritat”
Però.. perquè és tant poc freqüent trobar persones amb responsabilitats que diuen la veritat?
I per què es criminalitza o es rebutgen, en molts cassos, a les persones que diuen la veritat o busquen la veritat?
L’essència de la mentida és la falta de valors de les persones que la practiquen.
Però podem afegir que a la falta de valors, hi ha moltes inseguretats personals que condueixen a tapar amb mentides la falta de coratge per assumir i exposar les coses tal com son.
Vaig publicar un post, en el que parlava del que estava composada la mentida.
I avui, em crida l’atenció especialment viure en una societat que ha normalitzat la mentida o les mitges veritats que son en definitiva, mentides.
Però la falta de sinceritat va lligada a la falta de bondat.
Una societat sana, opta per dir la veritat i això només ho poden fer les persones que tenen com a valor la bondat i el coratge.
Dir la veritat no sempre és fàcil.
En moltes ocasions es menteix per conveniències personals (diners o posició social( o per seguir el fil d’altres persones que ho fan.
Em referia a la falta de veracitat i de veritat dels polítics i dels mitjans de comunicació.
El polítics han de ser exemple per la nostra societat per l’impacte mediàtic que tenen en tots nosaltres.
Però els polítics i els mitjans de comunicació son el reflex de la societat.
Com tantes vegades he dit, els primers que hem d’assumir la responsabilitat és cada un de nosaltres.
Pensem en quin és el nostre propi nivell de compromís i de respecte que tenim amb les altres persones, i en quantes vegades els mentim per salvaguardar els nostres interessos.
Si parlem de lideratge, que és el fonament d’aquest bloc, ens adonarem que només recordem i admirem a persones que han actuat des de la bondat i han estat sincers i altruistes. Ningú quue no hagi sigut una mostra de dir la veritat, de ser sincer, i d’actuar eticament i dirigit al bé comú, son recordades ni tenen sentit de ser.
Ens queda un llarg camí.
Un camí que només comença en l’educació i en l’educació per valors.
Educar per valors significa educar en la bondat, en el joc net, en l’ètica, en el respecte als altres i en la sinceritat.
Per ser sincer i ètic, cal coratge.
Sabem que és més fàcil mantenir-se en els llocs (socialment i econòmicament) i en les organitzacions des del “tot és vàlid”.
Però la nostra societat i per tant la societat del nostres fills està en crisi.
El lideratge comença per liderar-nos a nosaltres mateixos. I això significa tenir la capacitat de dir sincerament el que sabem fer, el que no sabem fer, saber reconèixer els nostres errors, aprendre a demanar ajuda si la necessitem i com no, saber reconeixer el que fem bé.
És moment d’optar per una societat ètica. I per això ens calen líders de tot tipus d’organitzacions que siguin bones persones, sinceres i ètiques. Cuidem als que ho son i treballem per ser-ho tots.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.