La vigilància que ens despulla: una reflexió sobre la intimitat

La vigilància que ens despulla: una reflexió sobre la intimitat

Sempre m’ha molestat profundament qualsevol atemptat contra la meva intimitat. És una sensació molt personal, que sé que comparteixo amb moltes altres persones.

He tingut més de 4.000 clients en processos de desenvolupament de lideratge i m’han explicat els seus sentiments, els seus pensaments i les seves vivències. Ells m’ho han explicat, mai els he preguntat. Fins i tot com a professional hauria estat entrar en la seva intimitat. Aquest és un espai sagrat. Sincerament, un cop dono per tancada la sessió, oblido el seu contingut, que curiosament només puc recordar en una següent sessió. Només penso en ells entre sessió i sessió pel que fa a emocions, no a les seves vivències. Penso si estaran bé o malament… només això.

Per exemple, em dol que algú s’atreveixi a obrir la meva bossa i mirar què hi ha dins. No hi ha cap secret, no conté res que no es pugui veure, ni saber, però forma part del meu espai. És per això que mai m’he permès mirar la cartera del meu fill, de la meva parella o el mòbil d’un o altre o el seu compte bancari, per dir només alguns exemples. No soc capaç de recordar ni el número d’accés als seus dispositius. No conec contrasenyes de ningú, no miro mai la pantalla d’un company de feina. És una qüestió de principis fonamentals: els espais propis i íntims són sagrats.

El nou Reial Decret 933/2021,m’ha fet reflexionar profundament sobre aquests principis. Aquesta normativa, que obliga als establiments d’hostaleria i a les empreses de lloguer de vehicles a recopilar dades exhaustives dels seus clients – des de documents d’identitat, sexe i fins a relacions de parentiu – representa un pas més en aquesta erosió constant de la nostra privacitat. Tot això, naturalment, sota “l’excusa” de la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat.

Els que em coneixen saben que soc una acèrrima defensora del treball dels cossos de seguretat i que han de comptar amb tota mena d’eines per fer front als delictes i aturar i detenir els delinqüents. Necessitem una societat segura, i per això hem de dotar d’eines als professionals.

Vivim en una societat que s’ha convertit en un autèntic “Gran germà“. Cada clic que fem, cada moviment, cada decisió quotidiana queda registrada en alguna base de dades. Crec que per un doble objectiu: el primer econòmic, amb les nostres dades poden “oferir-nos” aquells productes i serveis que més ens encaixen, més ens agraden o més necessitem encara que sigui en l’àmbit emocional. D’altra banda, el control. Cada cop més els governs i els grans poders econòmics tenen un control absolut a través de tot el que fem, cliquem, mirem, consultem…

I ara, amb aquest nou decret, se’ns demana més i més. Haver d’explicar-ho tot sobre nosaltres mateixos només per allotjar-nos en un hotel és un atemptat clar contra el nostre propi espai.

Com a experta en lideratge, he defensat sempre que els valors no són opcionals, ja que són la base de qualsevol organització sana. I el respecte a la intimitat és un valor fonamental que és sistemàticament ignorat. No podem tractar les persones com a simples mercaderies al servei d’alguns, com si només fóssim dades per ser emmagatzemades i analitzades.

La seguretat és important, sí. Ho conec de prop i mai minimitzaré els esforços en aquest sentit. Però quan la seguretat es converteix en una excusa per menyscabar drets fonamentals, hem de preguntar-nos: quin preu estem disposats a pagar?, quin preu estem pagant? Quin tipus de societat estem construint per al futur?

El veritable lideratge, aquell que transforma les organitzacions en positiu i la societat, ha de partir del respecte profund a la dignitat humana. I la intimitat, aquest espai propi que tots necessitem, no és prescindible: és una part essencial d’aquesta dignitat.

És hora que alcem la veu. Que defensem aquests espais íntims que ens fan humans. Que exigim un equilibri real entre la seguretat i la privacitat. Perquè en aquesta societat hiperconnectada i supervigilada, els valors han de ser més importants que mai.

No podem permetre que la por i la desconfiança destrueixin allò que ens fa veritablement humans: la nostra capacitat de tenir un espai propi, íntim i inviolable.

El lideratge per valors no és una opció: és una necessitat urgent en aquests temps de vigilància massiva i control sistemàtic. El respecte a les persones, el respecte a la seva privacitat, el respecte a la seva intimitat són valors essencials.

És hora d’actuar en conseqüència.