L’acord: un tresor

L’acord: un tresor

L’acord: un tresor

L’acord: un tresor

Posar aquest títol en una entrada al bloc em sembla fins i tot, inversemblant.

Cert és que les persones al llarg de la història han competit i han lluitat. Tant, que s’ha “normalitzat” la guerra, les armes i els atacs. Morts. Persones que moren i que pateixen.

Ho he dit i ho he escrit moltes vegades: l’home ha estat capaç d’innovar, d’inventar i de crear. Des de la robòtica a la nanotecnologia i des d’anar de la terra a la Lluna i a Mart. Explora l’univers. Operem el cos humà sense obrir-lo. Fem trasplantaments d’òrgans i fins i tot som capaços de crear-los. Podria fer una llista d’èxits gairebé infinita.

El temps i els segles passen i les persones no evolucionem en la nostra manera de fer i de ser. O no ho fem de manera suficient.

  • En el segle XXI ens podem permetre normalitzar la fam i la pobresa, quan hi ha recursos per a tothom? Això sí, ben distribuïts.
  • Podem en ple segle XXI seguir acceptant l’existència de greus conflictes i guerres (Camerun, Etiòpia, Moçambic, Israel i Palestina, Afganistan, Sàhara Occidental, Sahel, Síria, Iemen …?

    I el dia a dia ens mostra la gelosia entre persones, la lluita d’egos, la lluita pel “poder”, la necessitat dels humans de lluir-nos al davant dels altres. Els conflictes i els guerres són poc més que tot això.

    Es lluita per sentir que s’ha guanyat a l’altre. Es lluita per mostrar-se poderós, important o rellevant …

Sovint el conflicte fa sentir important a les parts que el tenen o el generen.

Què es necessita per arribar a acords?

Sens dubte es necessita entendre que l’acord és bo per a tothom, per a les parts i per a cada un.

És legítim discrepar. És clar que si! Tantes persones, tantes visions.

Però davant conflictes, sempre l’acord és possible, però cal renunciar a l’ego de cada part.

En aquestes darreres setmanes a la política del nostre país escoltem retrets i fins i tot insults pel fet de que el govern espanyol ha indultat als presos polítics catalans. A continuació se senten veus d’alarma abans d’arribar a un acord per resoldre el conflicte entre Espanya i Catalunya, Catalunya i Espanya.

Limitar-se a voler donar la raó a uns o als altres o desqualificar és només el resultat de la petitesa humana del qui ho fa.

Ara no és prioritari explorar el que hi ha en un altre planeta. Ara és temps d’aprendre que l’acord és el resultat de l’evolució de les persones. És el resultat d’haver après que l’ego és un mal company de viatge, que la humilitat és una fortalesa i de disminuir l’ego i incrementar la humilitat no té res a veure amb la humiliació.

La humiliació és menysprear a un altre i fent-ho amb consciència (o amb la inconsciència que dóna l’hàbit de fer-ho).

La capacitat d’arribar a acords és una mostra de la grandesa de l’ésser humà.

Quan parlem de lideratge transformacional estem referint-nos a aprendre a ser i aprendre a fer.
És temps per a la pau. És temps per aprendre a arribar a acords.

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.