L’educació dels infants: base del lideratge dels adults.
Estic segura que un país funciona millor quan més recursos de tot tipus es dediquen a l’educació i a la formació.
Educar i formar no son sinònims. Educar engloba la formació però fa un pas més enllà. Educar és donar eines per poder-se formar, però també per tenir opinió crítica amb fonament. És aprendre i consolidar valors i saber actuar d’acord amb els valors. Per tant , és tenir la capacitat de respectar i de comprendre als altres, i en definitiva dona eines per tenir una visió a 360º del que passa a la vida a un mateix i a l’entorn.
L’educació permet crear un món on no tot es redueix a bons i a dolents, sinó que permet raonar, fonamentar opinions, comprendre i des de la comprensió i el respecte, arribar a acords.
Per algun motiu força incomprensible el nostre país no s’ha compromès mai seriosament amb la formació.
Ni el Congreso de los Diputados, ni el Parlament de Catalunya han sabut tractar l’educació com un puntal fonamental de la nostra democràcia i per tant que sigui motiu d’un veritable “pacte d’estat”. Això significa fer un acord polític, amb el consens de tots els partits per dotar de la millor formació als infants, als joves i als adults.
Una de les diferències principals dels països més madurs democràticament i més avançats, és la importància que se li ha donat i es dona a la formació.
Nosaltres estem en un país, (Espanya i Catalunya) que confiem l’educació “només” a la dedicació i vocació dels mestres. Hauria de ser un dels col·lectius més ben formats, més cuidats i un dels que rebés més suport dels governs i de la societat. I només cal veure el nombre de barracons, les dificultats que tenen els mestres per donar resposta eficaç a la diversitat d’alumnes que tenen a classe i la falta de recursos de tot tipus. I aquest suport als mestres i a la formació va des de l’edat infantil, primària, secundaria, formació professional i formació professionalitzadora i a la formació universitària.
La formació al llarg de la vida ha de ser sense dubte una de les prioritats principals dels governats. És imprescindible canviar discursos per fets.
I desgraciadament la formació i l’educació sempre son l’eina que omple els discursos però poques vegades es fan accions fermes per donar-li el suport que mereix.
Si volem un país on hi hagi justícia social, que sigui creador d’ocupació i econòmicament fort i sostenible per donar respostes a les necessitats socials de la població, cal comprometre’s seriosament per donar suport a l’educació.
L’educació en l’edat infantil inclou forçosament l’educació emocional. Formar als nens en valors i en la gestió de les seves emocions.
Cal formar-los i educar-los per afrontar la frustració, el desengany, la tristesa, la pèrdua, el buit, la solitud, el fracàs i també cal educar-los en el compromís, en l’esforç, en la importància de la feina ben feta i del coneixement, en el respecte als altres, en actuar sense judici, en saber comprendre als demés, en ser empàtics i a gestionar l’èxit i compartir-lo amb els demés.
Només un país que és capaç de fer comprometre’s per donar suport a la formació i l’educació serà el país que disposarà de veritables líders.
Els polítics d’avui ho han de saber i ho han de saber fer i ho han de fer. El lideratge també és la seva assignatura pendent. Encara que sembli impossible hi som a temps. Cal fer-ho. És més que necessari. És imprescindible. Perquè sense educació la nostra societat es degrada i es degrada per la falta de coneixement i especialment per la falta de valors.
Fem-ho.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.