Hem parlat sovint de com les inseguretats personals en les persones i en la importància de saber superar-les.
Totes les persones tenim inseguretats personals i tots som “artistes” amb voluntat de dissimular-les.
Hi ha qui diu que hi ha persones que tenen inseguretats personals en el seu àmbit personal i altres en el professional. Des del meu punt de vista, les inseguretats personals de cadascú són intrínseques i les tenim en tots els àmbits de la nostra vida.
Les causes són múltiples tot i que normalment tenen relació directa amb els impactes emocionals que hem tingut en la nostra infància. Pares i mares que ens han expressat millor o pitjor la seva estimació.
Estic convençuda que el 99,9% dels pares i mares estimem als nostres fills. I els estimem molt. Però no sempre sabem expressar-los adequadament la nostra estimació. Per excés o per defecte. D’una manera o de l’altra.
La manera d’estimar i d’educar, especialment dels pares, però també dels avis i de l’entorn i de l’escola deixa en tots nosaltres empremtes i ferides més o menys profundes.
I és en aquestes ferides on neixen, creixen i viuen les inseguretats personals.
Són aquestes les que agafen diferents formes en l’edat adulta:
- Pors: a fer, a fracassar, a decidir, a dir que si, a dir que no, a escollir opcions i inclús a tenir èxit…
- Desconfiança; amb un mateix i amb els altres. Quan no ens sentim segurs amb nosaltres mateixos, desconfiem de tot i de tothom.
- Necessitat de sobresortir i de brillar per sobre dels altres: mostrant que tenim més coneixements o experiència del que realment tenim. Volem així agradar als altres, perquè volem en definitiva ser reconeguts pels que no sentim que som.
- Necessitat de culpar als altres. És així com ens imaginem més segurs.
- Dificultat d’acceptar i reconèixer les nostres pròpies inseguretats i traspassar-les als altres posant-los en dubte
- Essent defensius i atacant als altres sense que hi tinguin cap culpa.
- Fent accions superficials que ens mostrin com a “bons” o “brillants” mentre que no s’afronta el contingut, la realitat, perquè no ens veiem capaços d’afrontar-la.
- Buscant la compensació econòmica com a principal recurs. Els diners poden ajudar a fer-nos sentir segurs i poderosos quan no ho som.
Podríem seguir enumerant mostres d’inseguretats personals, però la nostra societat és un resultat directe de les nostres inseguretats tant en l’àmbit personal com professional.
I la resposta és mirar-nos al mirall i posar-nos a treballar per superar tot el que ens impedeix ser persones segures i honestes amb nosaltres i amb els altres.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.