Avui reflexiono del perquè hi ha pors sobre aquest llibre…

Al llarg de les diverses presentacions i entrevistes sobre la publicació del llibre “Mossos. Un model de lideratge”, he explicat els motius pels quals l’he escrit.

Els recordo:

1. El meu àmbit de creació i aplicació de coneixement és el lideratge transformacional, també anomenat lideratge per valors o lideratge ètic.

• Des de fa temps volia escriure un llibre per explicar la importància d’implantar aquest model de lideratge a les organitzacions.
• Volia fugir de fer un manual de lideratge (n’hi ha molts).
• Volia fugir de fer una autobiografia.
• Volia explicar com s’implanta un model de lideratge fent servir un exemple pràctic.
• Volia que fos amè.

Podria haver elegit una altra organització qualsevol de les que he treballat implantant aquest model de lideratge. Però cal reconèixer que Mossos per l’impacte social que té, té un interès rellevant.

2. Hi ha poca bibliografia sobre el cos de Mossos d’Esquadra. I explicar què han fet i com ho han fet –almenys en un període concret de la història-, pot ser d’interès pel mateix cos i per la ciutadania.

Sense dubte, aquest període ha estat una etapa exitosa per tal com ho han fet els mateixos Mossos. Havien arribat a la majoria d’edat, es van proposar un repte (apropar-se a l’excel·lència) i ho van fer. Hi ha hagut altres etapes exitoses? Sí. Però aquesta també ho va ser.

Es podria pensar que tot plegat està pensat per fer un reconeixement a uns determinats Mossos o a mi mateixa.

Res més lluny.

La meva voluntat en tot moment ha estat demostrar que aquesta feina ben feta l’han fet els Mossos, la mateixa organització, amb l’equip de l’Escola (ISPC) i l’equip tècnic del cos.

Si llegiu el llibre us adonareu del meu interès a fer-ho palpable.

I fa dies que tinc interès a fer aquest post per diversos motius:

1. En totes les entrevistes, em pregunten per la meva opinió sobre l’etapa posterior, és a dir l’etapa actual del cos de Mossos (2022-2023). Em pregunten què opino del canvi del cap del cos, del canvi en la prefectura, sobre el nou decret, així com la meva opinió sobre els polítics que hi ha actualment al capdavant.
2. El pròleg està fet pel Major Josep Lluís Trapero. Un Mosso que va dirigir el cos en aquesta etapa concreta de la qual parlo, que és la que conec en primera persona.

Fa més de 7 anys que vaig començar a escriure aquest llibre per donar compliment als dos objectius que us he comentat. Tal com explico en el llibre, els fets de l’octubre de 2017 em va paralitzar a l’hora d’escriure. Tenia tant dolor que no podia. Per tant, l’he acabat quan, emocionalment, he pogut fer-ho.

Un dels principis del procés de lideratge és el de no emetre judicis als altres. I encara menys, si no es coneixen directament els fets o les actuacions.

Per tant, ni he respost ni ho faré sobre quina és la meva opinió sobre l’equip actual. Simplement perquè trairia un principi fonamental: ser rigorosa a l’hora d’emetre opinions així com no jutjar a ningú. No és la meva vocació ni la meva feina.

El judici als altres o a un mateix és un dels temes més difícils d’evitar i gestionar. No seré jo la que caigui en aquesta trampa del que no és el lideratge.

En tot cas el llibre, lògicament no està fet pensant en el “contra a ningú”, sinó a favor de demostrar que el procés de lideratge transformacional es pot i s’ha d’aprendre per tots els tipus d’organització i fer-ho, dona bons resultats.

I referint-me encara més a aspectes de lideratge:

Em crida l’atenció les excuses que m’ha fet arribar algunes persones  que havent-ne format part, han tingut por d’assistir a la presentació i “deixar-s’hi” veure,  per no semblar que eren contraris a l’equip actual.

I em refereixo a alguns protagonistes d’aquesta “preciosa història d’èxit” (no la meva, sinó la seva!).

Por! Inseguretats! Ai quina por a perdre el lloc vistós! Ai, quina por a perdre el “poder” (poder social, poder buit… És clar!).

Hi ha persones (en concret, una) que s’ha sentit incòmodes d’assistir a una de les presentacions per por a ser jutjades per l’equip actual.

I parlant de lideratge, una vegada més haig de fer èmfasi en el paper que tenen les inseguretats personals.

• Per què hi ha persones que pensen que el llibre està fet per anar “contra” algú?
• Per què hi ha persones que tenen por a deixar-se veure al costat del Major Trapero o de mi mateixa, que som d’una etapa anterior, els pot penalitzar?

Mireu, el llibre explica el què s’ha DEMOSTRAT en un article científic: “Avaluació dels efectes d’un programa de formació en lideratge transformacional, a la Policia de Catalunya”, que ha estat publicat a la revista:  Policing: A Journal of Policy and Practice de la Universitat d’Oxford.

Per altra banda, l’Enquesta de Seguretat Pública ha demostrat resultats més que satisfactoris del treball fet per Mossos en aquesta etapa.

Pot ser que hi hagi qui se sent incòmode per haver destituït a un cap del cos, el Major Trapero, que ho va encapçalar?

El lideratge va també d’això: de ser honest amb un mateix, de ser valent, de no tenir por de ser jutjat, de no crear arguments imaginaris fonamentats en la por a no ser tingut en compte, a no formar part d’un món de “bons i dolents”, d’“amb mi o en contra meu”.
A voler quedar bé amb tothom per por.

Animo a tots els que heu format part d’aquesta història de ser objectius i valents i no tingueu por de ser jutjats.

Perquè, amics meus, només serà la ciutadania la que valorarà els Mossos en cada etapa i especialment serà la consciència de cadascú per saber el perquè se sent incòmode.

Lideratge és la resposta.

De moment, el llibre es ven bé arreu. I em sento feliç de fer arribar al món la importància del lideratge transformacional i de com ho han fet els Mossos en aquesta etapa que explica el llibre i en altres etapes de la seva història.