L’honestedat: més que una paraula. És lideratge.

L’honestedat: més que una paraula. És lideratge.

Son moltes les paraules i conceptes que fem servir sense posar-hi suficient atenció.

Gairebé a totes les persones ens agrada parlar d’honestedat… Volem polítics, companys de treball, empresaris, caps i responsables d’organitzacions i amics, honestos. I ens agrada pensar que nosaltres ho som.

Podríem limitar la definició d’honestedat a fer accions que tinguin relació en no quedar-se amb el que no ens pertany i a l’exigència de dir la veritat.

Prem aquí per veure la definició:

Però avui tinc la intenció de compartir una reflexió que faci un pas més enllà sobre l’honestedat i el lideratge.

La societat actual és permissiva amb la falta d’honestedat. L’actual competència ferotge tant en l’àmbit econòmic com en el social, ha anat relaxant l’exigència de l’honestedat.

Si hi posem atenció ens adonarem com es justifiquen o entretots jjustifiquem conductes que poc tenen que veure amb l’honestedat.

Tot i això demanem als demés honestedat. La demanem als polítics, als representants socials i especialment als banquers i al món econòmic i financer.

Quan ens referim als polítics els demanem que siguin honestos, expressant així que volem que no siguin corruptes i que no facin negocis aprofitant-se de la seva posició.

I ser honest és “només” això?

La meva reflexió d’avui és respecte al nivell d’honestedat que tenim amb nosaltres mateixos. Va més enllà de “no robar” o de no quedar-nos amb el que no és nostre.

És també honestedat reconèixer els nostres errors i les nostres mancances i això significa ser sincers amb nosaltres mateixos.

És honestedat reconèixer-nos quan ens equivoquem, se capaços de reconèixe’ns el sentiment de gelosia o enveja, quan no en sabem prou, quan actuem defensivament (amb més o amb menys intensitat), quan ens sentim petits, quan tenim por, quan ens sentim menys que un altre, quan ens agradaria ser el que no som, quan voldríem ser com l’altre… I no som honestos quan tot això, no ens ho reconeixem.

La falta d’honestedat també la sabem dissimular i justificar. Som capaços de ser retòrics amb nosaltres mateixos i amb els altres, inventant-nos excuses i justificacions. I som capaços de fer servir recursos artificials per tapar els nostres errors i les nostres mancances.

L’honestedat és no mentir. I cal començar a no mentir-nos a nosaltres mateixos.

Prem aquí per llegir més sobre la mentida.

Lideratge també és ser honest. (Altra cosa molt diferent és ser el número ú social, que no té perquè coincidir amb ser un veritable lider).

Ser honest és saber sincerar-nos interiorment i des d’aquí sincerar-nos amb els altres.

Ser honest és també saber perdonar-nos i demanar perdó als altres si tenim el coratge i la humilitat  de reconèixer que ens hem equivocat.

El nostre cervell és capaç de crear estratègies infinites per justificar el que no és cert i per tapar-nos a nosaltres mateixos les accions que fem, resultat de les nostres pròpies febleses.

La falta d’honestedat es transmet en accions molt visibles (corrupció, abús de poder, robar, copiar…) però també a través de les estratègies -a vegades embolcallades amb paper de seda-, plenes de bons raonaments i bones paraules i sobretot de bones estratègies argumentals.

Ser honest és pensar en com afectem als altres i com els fem mal quan no som capaços de reconèixer les nostres febleses i els nostres errors.

Ser honest és mirar-se al mirall i preguntar-se:

Em dic la veritat?
Em soc sincer?
En soc amb els altres?
Què estic tapant?
Què estic dissimulant amb excuses?

Coratge. Humilitat. Valentia. Sinceritat.

Ser honest amb un mateix i amb els altres costa molt. Però ser-ho construeix lideratge i només així podem contribuir a tenir relacions de qualitat, fonamentades en la confiança. Només així podrem fer una societat millor, més sana i més neta.