L’honestedat per distingir entre la realitat i la ficció en el lideratge. Tot un repte.
Tal com he escrit tantes vegades és important parlar de lideratge amb rigor.
Líder i lideratge son paraules que es van servir amb molta banalitat i sovint fan referència a la persona que està al cap davant d’una organització o d’un projecte i malheuradament moltes vegades no hi ha concordancia entre la responsabilitat que assumeix una persona i el seu lideratge.
Ser líder és complex. Ningú neix líder. Ser líder se’n aprèn. Requereix, –ho diré una i mil vegades-, de coratge i de humilitat. Cal voler-ho ser. És imprescindible voler millorar, mirar on fallem, observar les nostres pors, les nostres inseguretats, les nostres mancances i també disposar-nos a reconèixer les nostres fortaleses i els nostres valors, per ser-ho.
La nostra societat està vivint una intensa dualitat: coexisteixen, –pot ser com mai en la història-, un nombre infinit d’iniciatives humanitàries amb potents valors en paral·lel amb les accions més cruentes (guerres, refugiats, explotació de persones…).
I segurament per donar resposta a aquesta necessitat de contribuir a fer una societat més justa i més humana, agafen cada dia més importància les disciplines de desenvolupament personal. N’hi ha centenars: coaching, mindfulness, ioga, reiki… les unes posen més èmfasi en la ment, altres en el cos, i altres en l’equilibri entre cos, ment i emoció. Totes elles aporten i poden aportar elements valuosos a les persones si es fan amb professionalitat i se’ls dona la importància que els correspon. Cap d’elles fa màgia ni cap d’elles fa el procés de desenvolupament personal simple.
També en aquestes disciplines regna massa vegades les superficialitat.
En moltes d’aquestes disciplines hi ha una tendència a dir que cal perseguir els somnis que tenim. I és ben cert. Els somnis, els desitjos i els objectius son el motor de les nostres vides.
Pots prèmer aquí per llegir més sobre com assolir objectius….
Però cal saber analitzar amb profunditat què son somnis, què son desitjos i què son objectius.
No es poden convertir els somnis en miratges que es fonamentin en la superficialitat o en la il·lusió que només podria fer la màgia en un circ.
Saber què es vol, és fonamental. Sovint aquest és el principal problema de les nostres vides: no saber en concret què volem en concret per assolir l’anhelada felicitat.
Així doncs per transformar un somni en un objectiu calen com a mínim tenir en compte cinc premises:
- Saber què volem aconseguir en concret
- Saber que l’objectiu ens farà realment feliços
- Definir el camí per arribar-hi
- Saber que aquest camí es transitable i el somni és possible de fer-lo realitat
- Assumir la responsabilitat de l’impacte de la nostra decisió en els altres.
La clau està en saber trobar l’equilibri entre somiar, –inclús somiar en gran- per assolir els objectius que ens mouen intrínsecament i reconèixer si és realment possible assolir-lo.
Cal evitar dipositar en un somni unes esperances que sabem que no es compliran.
Dipositar la il·lusió en un somni veritablement impossible ens pot fer sentir molt bé, perquè aquest sempre pot actuar com a motor per avançar cap el futur (encara que no existeixi) obviant el present.
També pot crear un espai abonat per donar la culpa del fracàs als altres. I això pot comportar el risc de delegar en la “il·lusió d’un mag” l’omissió de la responsabilitat d’entomar la responsabilitat de les nostres accions en cada moment.
Dir que tots els somnis es poden fer realitat és demagògia.
Viure una vida sense lluitar pels nostres somnis és un fracàs.
Trobar l’equilibri entre tenir somnis i assumir amb responsabilitat la possibilitat de fer-los possible és un veritable repte.
Siguem valents. Siguem potents. Siguem realistes. Treballem pels nostres somnis i pels nostres objectius.
Però sobretot siguem honestos amb nosaltres mateixos i no deleguem en les “il·lusions d’un mag”, la falta de responsabilitat en la nostra vida actual.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.