Xiuxiueigs del cor

Xiuxiueigs del cor

Una honestedat tan poderosa pot alterar la realitat

És un diumenge qualsevol. O no. Cau a les meves mans un llibre, “Ghiblioteca”, de Micah&el Leader & Jake Cunningham. Un llibre preciós que presenta i relata les pel·lícules de l’estudi Ghibli.

Giro les fulles i observo els missatges de les seves pel·lícules i arribo a “Xiuxiueigs del cor” (Mimi Wo Sumaserba, 1995). El missatge és “una honestedat tan poderosa que pot alterar la realitat”.

I és una frase que ens permet reflexionar i emmirallar-nos en què és realment la honestedat i fins a quin punt som honestes les persones.

I se’m generen un seguit de qüestions:

• Som realment honestos? Ho soc amb mi, amb els altres? Ho som per afrontar les situacions que ens presenta la vida?
• No ho som i ens en volem sentir?
• Fugim de la realitat per no ser honestos?

Deu ser que en els darrers vint dies (17 de maig de 2022 a 5 de juny 2022) sento que he viscut per qüestions personals  més intensament que en tots els meus anys viscuts. Avui, sota un cel blau d’estiu, un llibre m’acompanya per aprofundir i reflexionar encara més sobre aquest valor, el de l’honestedat.

Assumir la pròpia responsabilitat no és fàcil. Ser veritablement honest tampoc. Ho sabem. Sempre és més fàcil donar la culpa als altres de tot, o de gairebé tot. Descarregar les nostres mancances en els altres és simple. I sempre sorgeix la por i les inseguretats personals que traduïdes en mesquins interessos son les que actuen amb força per destrossar l’honestedat.

Pors.. .Pors per no poder afrontar situacions que ens son difícils o molt difícils, pors a no saber-ne, pors a perdre.

Per ser honest cal coratge per ser íntegre, coherent i ètic.

Cal ser valent  per  donar el veritable valor al que realment en te. És saber quines son les  pròpies mancances i no traspassar-les als altres embolcallades de mil excuses.

I si, “una honestedat tan poderosa pot alterar la realitat”, perquè en definitiva l’esforç de ser honest, amb la seva dificultat que comporta, et fa adonar que moltes vegades hem evitat veure la realitat tal com és, per tirar endavant i viure en un món que volies que t’agradés.

És temps per reflexionar sobre l’honestedat, sobre com ens relacionem amb els altres, sabem què volem, què busquem i sobretot què oferim als demés. Son temps de mirar-nos al mirall amb serenitat. Perquè només el nostre mirall intern serà el qui ens dirà la veritat. Cert, que també cal tenir coratge per mirar-lo.