Lideratge. És acció. És rigor

Lideratge. És acció.  És rigor.

Hem reflexionat moltes vegades sobre el concepte de lideratge i sobre què és ser líder.

La premsa i tots nosaltres ens omplim la boca de què fan els nostres representants públics, els governamentals i els del món social.

Tots nosaltres vivim en mig del soroll, on es barregen informacions de tot tipus a través de múltiples canals que ens fan arribar la comunicació. Algunes veraces. Altres supèrflues. Moltes falses.

Es podria dir que les informacions que es transmeten son més o menys fidedignes en funció del rigor de qui les crea i de qui les emet.

I és aquí on rau la principal importància de tenir líders que ocupin els llocs més determinants de la societat, que  son els que tenen més influència atès que les seves accions i decisions afecten a la vida de tots. Però no son els únics que tenen la responsabilitat del rigor.

La nostra societat necessita rigor. Rigor en la presa de decisions. Rigor en la comunicació d’aquestes decisions. Rigor en el fer.

 El rigor necessita de lideratge i dels elements que el conformen.

El rigor s’obté  a partir del coneixement, actuant amb humilitat i tenint coratge.

En les darreres dècades, els mitjans de comunicació de tot el món van incorporar les tertúlies de televisió i de radio. Les tertúlies es van formar amb persones que opinaven de tot i en qualsevol moment. (I aquí em m’hi situo també jo mateixa, assumint la meva responsabilitat,  doncs hi he participat durant anys de tertúlies de televisió i de radio).

No ens enganyem. Només uns pocs tenen el nivell per opinar dels diferents temes en qualsevol moment. I és un plaer escoltar experts en les diferents matèries en els diferents mitjans de comunicació. De la mateixa manera que s’agraeix comptar amb periodistes que treballen i transmeten amb rigor la informació.

Cap persona és objectiva, i per tant per experts que puguem ser  d’un tema, hi posarem sempre el biaix de la nostra opinió. Però el rigor ha de fonamentar les accions i les comunicacions.

Un líder (i recordo que quan parlo de líders estic parlant de tots i cadascun de nosaltres), ha de passar a l’acció. Ha de fer. No només ha de parlar del que s’hauria de fer, i encara menys, –si m’ho permeteu-, del que haurien de fer els altres.

Un líder és rigorós i passa a l’acció. I passa a l’acció comptant amb la informació necessària treballada, fonamentada, documentada i contrastada. I això és aplicable al directiu, al comunicador, i al polític.

És cert que no sempre es té ni es pot tenir tota la informació. Un exemple l’hem vist en la gestió de la pandèmia de la que no se’n sabia ni l’origen ni l’evolució. O podríem posar milers d’exemples més coneguts pel públic o més privats de cada empresa i  organització.

Especialment en el nostre país tot s’hi admet. Persones sense o insuficient formació ni qualificació en la matèria, exerceixen de professionals (directius, polítics, consultors, coaches, opinadors, professors, pseudoterapeutes, comunicadors, cambrers, venedors..)

Ens és imprescindible creure en la societat del coneixement i crear-la,  en la que les professions, les accions i les opinions es fonamentin en dades objectives i disposin de la capacitació necessària.

Com he escrit tantes vegades, pel lideratge no n’hi ha prou amb el coneixement adquirit a través dels estudis (tot i que és imprescindible). Cal també un desenvolupament personal que incorpori la capacitat d’actuar i fer-ho també, d’acord amb els valors de la ètica, la bondat, la generositat i la humilitat. Aconseguir-ho també és possible.

Serà llavors, quan es sabrà actuar i comunicar amb rigor. I en el cas de que falta la informació requerida, es podrà dir amb humilitat que no es té.

L’objectiu de la nostra societat és el rigor. Rigor que es fonamenti en el coneixement i en la veracitat i evidentment amb la formació en valors de les persones.

El repte és important, però la nostra societat ho reclama.

Tots hem de contribuir a fer-ho possible.

Comencem!

Imatge: foulard de seda. Pintat a mà. Autor: Núria Aymerich