Lideratge i alineament de les persones en el lloc de treball

Lideratge i alineament de les persones en el lloc de treball.

La dècada prèvia al 2010 les empreses van anar donar valor al coneixement i al talent. Hi havia activitat econòmica, i la globalització marcava la competència i  impulsava a fer la millor producció. Només hi havia un camí: potenciar i retenir el talent. Els departaments de recursos humans de les empreses es van haver de professionalitzar al màxim i la seva funció era la de captar el millor candidat per a cada lloc de treball. La competència era forta. El talent era el principal valor.

Certament, com sempre, la llei de l’oferta i la demanda marcava el camí.

La crisi econòmic i financera del 2008, va colpejar amb força a les empreses. Va augmentar l’atur i la supervivència, va ser, –lògicament-, la prioritat. Però en aquest dur transit també es va perdre una part del que s’havia guanyat: valorar el talent i el coneixement i pagar els sous que es corresponien.

El  veritable valor diferencial de les empreses i de les organitzacions és el del coneixement i el talent de les persones que la formen.

No és temps només per les patents ni de retenir les persones amb coneixement per tal que sentin que tenen feina per tota la vida.

Avui les persones formades i amb coneixements estan disposades a canviar de feina per anar a l’empresa i organització els permet créixer i fer útil el seu saber.

Una bon direcció, el bon ambient de treball, les relacions humanes de qualitat, la definició clara d’objectius , la capacitat dels directius de valorar i respectar a les persones i facilitar-los  que aprenguin, es desenvolupin i creixin, esdevenen la veritable motivació de seguir en un lloc de treball. El sou és important, -molt important en el sentit que ha de ser just per la feina i capacitat del qui el percep-, però els altres factors esdevenen també determinants.

No ens podem permetre pensar que el lloc de treball és “només” per donar-nos recursos per viure.

El nostre lloc de treball ens ha de permetre gaudir, aprendre,  aportar i créixer.

Les empreses han de saber que les persones aporten més quan més senten que son útils i que la seva funció té un veritable sentit. Cal aconseguir un veritable sentit de pertinença.

Treballem una part important de les hores de la nostra vida i la nostra feina, ha de ser forçosament gratificant. Ho ha de ser, pel propi sentit que té, per la persona i per l’organització. Quan més sentit té la nostra feina, més aportem.

Soc totalment contraria a escoltar el comentaris que diuen, que les vuit hores son el que correspon i que cal entendre que la vida passa sobretot fora de la feina.

L’equilibri entre la vida personal i professional és important. No podem ser uns workaholics, perquè seria una mostra d’una disfunció. Però per altra banda no es saludable imaginar que el nostre lloc de treball i la nostra feina no està alineats amb el que realment som, sabem i ens agrada.

De fet, la feina, la professió que desenvolupem té un impacte directe en la nostra manera de ser i de fer.

Cal doncs saber alinear el que som, el que sabem, el nostre propòsit de vida i la nostra professió. A més, els nostres valors han d’estar al màxim d’alineats amb l’organització en la que estem. Si no és així, el temps de permanència està limitat. D’una manera “màgica” apareixen ofertes i oportunitats que les persones accepten i llavors, canvien.

Cal doncs adonar-nos de que les persones son el bé més preuat en les organitzacions. I és per això que han de poder desenvolupar-se aportant-hi tot el que son.

Actualment, la vida professional es fonamenta en bona part en el coneixement i és per això que cal donar la  veritable importància que té cada persona dintre d’una empresa.

 Ens calen empreses i organitzacions amb directius que hagin desenvolupat el seu lideratge.

El moment “obliga” a tenir directius líders, capaços de crear visió, de confiar en els seus equips, en fugir de les estructures jeràrquiques de contingut buit i passar a les estructures fonamentades en la confiança i en el valor del coneixement i del talent.

Els directius han de ser capaços d’executar l’estratègia i per això és clau reforçar el seu lideratge. Confiança en si mateixos. Confiança en els altres. Han de tenir la capacitat de fer equip i equips que siguin creatius i potents.

Parlo sempre de lideratge transformacional i de lideratge ètic. El món actual no pot actuar al marge d’aquest tipus de lideratge. Diguem-li el nom que vulguem, però hem de parlar de convertir els directius en veritables líders.

Això significa, que el poder pel poder destrueix el talent. Els egos desmesurats trenquen els projectes. Donar valor al coneixement i la confiança, empodera a les persones i les manté i les reté en el seu lloc.

És temps per desenvolupar el lideratge transformacional, temps de lideratge per valors.

La ètica, el respecte, la confiança, el coneixement i la importància de fer equips (no grups), son els valors i els elements impulsors per tenir organitzacions creatives i innovadores.

És clar que per això calen directius i empresaris que hagin desenvolupat el seu lideratge. Una vegada més ho diré: per aconseguir-ho cal, coratge i humilitat.

Cal mirar a dintre. Mirar les mancances i les fortaleses de cadascú. Reconèixer, admetre i gestionar els propis errors. Deixar la culpa en un calaix i no culpar indiscriminadament als altres de tots els mals  de l’empresa ni de les seves pròpies mancances. Es temps per donar valor a les persones. És temps per respectar a les persones  com son, qui som i com ho fem. Impulsem i fem créixer el coneixement i el talent. Només així les organitzacions creixeran.

Els líders d’avui han de ser capaços de veure i definir l’estratègia, percebre el sentit del què fan i cap a on s’ha d’anar, crear una visió i identificar els valors que ho sustentaran. I això si, comptar amb tot el capital humà de l’empresa. Només des d’aquest capital humà, i de directius amb lideratge, les empreses i organitzacions tindran sentit, aportaran valor i seguiran presents en el temps.

Ha arribat el moment de fer-ho.

Fem-ho!