Lideratge: no és la competició buida de sentit

Em sap greu haver tingut el bloc poc actualitzat darrerament. Sé que és una eina útil i que m’agrada molt, i durant anys l’he mantingut al dia setmanalment.

Tot i això, vull que sapigueu que mai he deixat de treballar pel lideratge transformacional o per valors. És quelcom que tinc present a totes hores, cada dia de l’any.

La principal raó per la qual no he pogut dedicar tant de temps al bloc és que he estat centrat en dues activitats fonamentals durant el meu temps lliure:

• En primer lloc, la cura de la meva família. Estic segura que molts de vosaltres compartireu amb mi que la darrera etapa de vida dels pares és la més dura que podem viure. El passat 27 de setembre, la mare ens va deixar. Bé, almenys físicament, perquè ella segueix sempre present al meu cor.
  El pare, per altra banda, pateix una demència avançada i faig tot el que puc per estar amb ell durant totes les hores que no estic treballant. És una etapa difícil i dura, que forma part de la vida. Perdre els pares i veure com la seva salut es deteriora és un cop molt fort.
  En aquests moments, només ens queda l’amor, sentir-lo amb tota la força per mirar de compensar la tristesa de la situació.
• En segon lloc, us puc dir que quan tinc alguna estona lliure des de la mort de la mare, la dedico a escriure. Crec que escriure sobre lideratge per valors, o també dit lideratge transformacional, em permet deixar la meva ment en repòs del que més m’afecta. Espero que ben aviat pugueu veure el meu llibre fet realitat.

Malgrat aquests reptes personals, us vull assegurar que el meu compromís amb el lideratge transformacional i els valors segueix intacte. Continuaré treballant per difondre aquestes idees i espero poder tornar a actualitzar el bloc amb més freqüència en un futur pròxim.

Avui vull compartir amb vosaltres una reflexió que m’ha ocupat els pensaments alguns moments durant les darreres setmanes.

Una qüestió que considero important i que, sens dubte, és un repte per a molts de nosaltres:

Com es pot compatibilitzar la defensa dels teus valors i la teva responsabilitat amb el bloqueig que et fa la “competència“?

Però abans d’endinsar-nos en aquest dilema, permeteu-me que us pregunti:

Què entenem per “competència“?

Sovint, alguns parteixen del principi que hi ha ens, empreses i entitats que són competència quan aquestes duen a terme accions que els agradaria fer només a ells.

Però, per què aquest concepte de “competència” ha de desembocar en “l’assetjament”, la “crítica permanent”, “l’enuig constant” o el sentiment de viure permanentment “en guerra”?

Per què s’oblida de respectar la història i l’activitat dels altres?

Com a persona que ha dedicat la seva vida al lideratge per valors, haig de dir, amb tota sinceritat, que la resposta rau en la gelosia i la inseguretat.

Aquests sentiments fan acte de presència en tots aquells que, malgrat haver-los donat tot (confiança, participació i dedicació), se senten inferiors.

L’atac no és més que un símptoma d’aquesta falta de seguretat en un mateix.

Davant d’aquesta situació, alguns es preguntaran:

Què es podria esperar?

La renúncia als valors històrics de l’entitat?

L’omissió de les pròpies responsabilitats?

I és precisament aquí on el concepte de responsabilitat pren especial rellevància en el marc del lideratge transformacional.

Creure en el que fas, sempre que la teva actuació sigui ètica i d’acord amb els teus valors i els valors de l’entitat que representes, és la fortalesa més gran. El contrari seria la submissió per rebre un reconeixement fals, havent renunciat al que creus.

El lideratge transformacional es fonamenta en l’acció per valors, en el respecte profund als teus principis i als valors als quals t’has compromès a defensar, perquè hi creus fermament.

Certament, seria més fàcil renunciar a un mateix, a allò en què creus, i ser submís per rebre un aplaudiment. Però aquest aplaudiment sonaria com una llauna buida, una llauna sense cap sentit d’existir.

En canvi, mantenir-se fidel als valors, treballar amb ètica, responsabilitat i pel bé comú, encara que suposi afrontar bloquejos i crítiques, és el camí que ens dignifica i ens permet créixer com a persones i com a societat.

Aquesta és la reflexió que volia compartir amb vosaltres avui, amb la convicció que el lideratge per valors és el far que ens guia en els moments de tempesta i ens ajuda a mantenir el rumb, fins i tot quan els vents bufen en contra. Aquesta és la reflexió i situació que viu, un molt admirat amic, lluny d’aquí.

Gràcies per la vostra atenció i us convido a reflexionar sobre aquest tema. Junts, podem construir un món on els valors siguin la brúixola que orienti les nostres decisions i accions.