Lideratge per renèixer

Lideratge per renéixer.

Al llarg de la vida, tots ens trobem amb moments que els sentim com si fóssim davant d’un abisme. Pèrdua de sers estimats, malalties, pèrdua de feina, falta de recursos econòmics, separacions i divorcis i la soledat son les situacions que principalment ho posen de manifest.

La pandèmia de la COVID-19 posa en evidència aquestes situacions d’una manera més evident.

Ningú era capaç d’imaginar fa un any, que el món ens canviaria de la nit al dia. Mai millor dit. El 13 de març de 2020 quedarà marcat en la nostra vida per sempre.

La pandèmia ha posar en evidència les febleses estructurals de la nostra societat. Fa més evident les principals necessitats, tant les de les societats més pobres com les que n’hem anomenat les del primer món.

No crec necessari, -per evident-, dedicar frases a posar de manifest la importància de dotar dels recursos necessaris  la sanitat,  l’educació,  la seguretat i les emergències i donar el suport inqüestionable a la indústria i al comerç de proximitat.

Després de la pandèmia, –encara viva-, son moltes les persones que  han vist com perdíen la feina o que la tenen a nivell de mínims. Si bé és cert que hi ha professions que n’han sortit enfortides per la demanda dels seus serveis, globalment l’economia està frenada i aquest fre implica pèrdua d’activitat econòmica i de feina.

Qui em coneix d’a prop sap que sovint explico que en un curs de coaching de sistemes que vaig fer a (Organization Relationship Systems Coaching (ORCS)  un mòdul tenia per lema: “Qui sap el què és bo o el què és dolent”. En aquell moment la frase em va semblar frívola i em va molestar. Era un curs car, amb més de cinquanta participants i tothom parlava a l’hora i a mi em costava seguir el fil.

Al cap del temps vaig adonar-me’n de la importància d’aquella frase.

El patiment per la falta de feina no es pot frivolitzar. Empreses, pimes i despatxos professionals per exemple, estan patint molt per la falta de facturació. Amb la falta d’activitat econòmica, la roda laboral es para. El patiment real hi és.

Soc molt dura amb la superficialitat dels missatges dels manuals d’autoajuda. I soc si hi cap, encara més dura, amb el món de missatges positius que venen del món del creixement personal i del coaching. I em permeto dir-ho perquè essent-ne pionera, he fet milers d’hores de coaching utilitzant-lo com a eina, per fer processos de lideratge tant a persones, com equips i organitzacions.  No admeto ni em permeto ni una sola banalitat. Per tant si en algun moment he donat missatges en aquest sentit demano disculpes, tot i que us asseguro que he mirat de ser molt rigurosa per no fer-ho.

Les persones som resilients per naturalesa. Si no fos així, desapareixeríem, perquè els embats de la vida ens tombarien i no ens deixarien posar-nos de nou drets.

Ara és temps per reconèixer-nos el patiment i el dolor. És temps per acceptar que ens fa patir , -i molt-, la falta de facturació i la falta de clients. Impostos i lloguers pendents de pagar. Ajudes promeses pels governs que no arriben ni arribaran. Mirant endavant, per molts, és difícil veure el camí i la solució.

Deia aquesta setmana a un empresari, que se’n sortirà qui millor hagi treballat el seu lideratge. Ell n’és un exemple. Un empresari industrial que a més és propietari de residències d’avis. Ni un cas de COVID entre els seus residents. No és casual. Un home treballador, compromès, generós amb el seu temps i amb ajudar a les institucions i a les persones. Un home humil i amb coratge. Un home acostumat a superar entrebancs. Un home valent i bo. Un líder. Un home que avui pateix, per ell i pels qui treballen amb ell. Però un home que se’n sortirà per ser com és.

Ara és temps per aprofundir en el lideratge individual i de l’equip. És temps per reconèixer què sabem fer i com ho hem fet. És temps per adonar-nos que molts de nosaltres ja venim de fer un llarg i sovint, dificultós camí. Res ha estat fàcil per molts de nosaltres i ningú ens va dir, ja de petits, que ho seria.

És temps per renéixer, però no de qualsevol manera. Ara és temps de posar en valor, el nostre coneixement i la nostra experiència. Adonar-nos de què hi ha en el  veritable compte corrent del banc de la nostra vida.

I no és temps en cap cas de tirar la tovallola. És temps per tornar-nos a aixecar. Aprendre a demanar ajuda i d’ajudar-nos amb generositat i sobretot recordar que si hem arribat fins aquí, sabrem passar aquest gran esvoranc que la vida ens ha posat d’una nit a un dia al davant.

Ja ho he escrit moltes vegades. El lideratge és més que una paraula. És més que un concepte del que tothom s’hi veu capaç d’escriure i si em permeteu dir-ho, donar-ne lliçons sense saber-ne.

El lideratge és un estat que s’hi arriba amb anys de feina constant dura i rigorosa. Els qui l’han fet, encara que no ho vegin, sortiran endavant i i més reforçats.

Ara és temps pel compromís amb el nostre lideratge i el dels nostres equips. Mirada interna. Mà estesa. Coratge. Generositat. Treball. Rigor. Ètica. Força. Coneixement. Professionalitat. Confiança.

I només així, d’aquí uns mesos, podrem mirar enrere i entendrem tots aquesta frase: “Qui sap que és bo o que és dolent”.

Estic segura que els que ho facin, deixaran enrere part del que ja els pesava especialment i hauran pogut descobrir la capacitat i la il·lusió de fer nous productes, nous serveis, nous clients i noves experiències.

Aquell dia, pensarem que tot l’esforç haurà valgut la pena. Hauran i haurem renascut.

Una vegada més, en el lideratge trobarem part de la resposta.

Imatge:

Shodo.Cal·lígrafia japonesa.

Kanji: Renèixer.

Autor: Núria Aymerich