Lideratge per una nova era

Lideratge per una nova era

Lideratge per una nova era

Lideratge per a una nova era

És pràcticament impossible dir amb exactitud quan acaba o comença una nova era. Però el que està clar és que podem llegir el que diu la societat, el sistema, en un moment determinat.

Només cal mirar la història per observar com l’art representava els diferents canvis d’etapa després de fets que maduraven i evolucionaven en el temps. Podem observar en l’edat moderna el pas de el Renaixement al Barroc o en l’edat contemporània l’evolució des del Romanticisme a l’Impressionisme per posar alguns exemples. L’art representa amb nitidesa els canvis d’era.

Actualment és freqüent trobar persones que expressen el seu malestar en el lloc de treball. En alguns moments penso que involuntàriament faig un treball de camp (sense rigor per la informalitat) a l’fixar-me en la insatisfacció laboral de moltes persones.

Podem descriure a grans trets, el moment actual com el resultat d’un ràpid creixement econòmic en el “primer món” que, juntament amb l’aparició d’internet i la utilització massiva de la tecnologia s’ha produït un canvi radical per a tota població ja que tot el món té accés a la informació. Tot el, el coexisteix amb un augment exponencial de les diferències entre pobres i rics (cada vegada hi ha menys molt i més rics, i molts milions de pobres).

Al llarg de la història sempre han hagut grans diferències socials, però la tecnologia ha fet que avui aquestes es coneguin.

Si fem un “zoom” aproximant al nostre primer món, també trobarem aquestes circumstàncies i podem adonar-nos que el que en 2008 s’havia considerat com una normalitat en les empreses cobrar més de mil euros al mes. Avui hi ha massa persones que només aspiren a cobrar-los. La crisi economic-financera de 2008 i després la pandèmia, han fet estralls.

Fins a la caiguda de Lehmand Brohers, (fet que simbolitza un canvi d’era), amb molt d’esforç i anys s’havia “normalitzat” la importància de l’talent a les empreses.

Captar, fer créixer el talent i retenir-lo havia estat una fórmula per garantir l’èxit de les organitzacions.

Amb la crisi de 2008 les companyies van començar a patir. Els sous van baixar i el talent va anar perdent cada vegada més valor. És el resultat de l’oferta i demanda de mercat. Hi ha poca demanda de personal, per tant es pot captar el millor talent al menor preu. I aquest és un dels principals problemes d’aquest moment perquè per fer-ho també s’ha de comptar amb directius amb poc lideratge!

I s’ha entrat en un cercle “pervers“. Directius sense lideratge obligats a sortir endavant com poden, en un món altament competitiu, han après a infravalorar el talent i el talent demana a crits respecte, respecte a el coneixement i a les persones que ocupen els diferents llocs de treball.

En paral·lel una part important de la societat dóna cada vegada més importància a la qualitat de vida, entenent com qualitat de vida, treballar amb persones que els respectin i els permetin créixer en la seva professió.

Des del meu punt de vista estem tocant el límit del que serà un canvi d’era. Cada vegada més persones valoren, demanen i volen treballar amb directius líders, és a dir, persones que valoren a les persones, que les respecten i comprenen que un lloc de treball està ocupat pel més valuós del món: una persona.

Els líders no confonen lloc de treball amb persona. Saben que el lloc no és res sense la millor persona que l’ocupa.

I diguem-ho clarament: És cert que ningú és imprescindible, però els bons professionals són necessaris: el coneixement, el talent, l’esforç, el compromís i les persones preparades i alineades amb els valors de la companyia són un tresor, que ningú, -cap directiu ni empresari-, es pot permetre perdre.

Només cal veure els joves d’avui, -més formats que mai-, com valoren el més essencial i com rebutgen -amb tota la raó i dret de l’món-, els abusos de poder, la prepotència, la mentida i la corrupció.

És temps pel lideratge transformacional. És temps pel lideratge per valors. És temps per aprendre a valorar les persones pel que són, pel que fan, pel seu coneixement, pel seu talent i pel que aporten. Avui pocs joves valoren a un ric per ser ric. De fet pocs aspiren a ser-ho. Volen viure i treballar sent tractats com a persones.

És temps per tenir directius líders. És temps per tenir departaments de personal que tractin als empleats i als demandants d’empreses com persones valuoses.

I per favor!, que els responsables de selecció responguin a les persones que entrevisten, perquè quan no ho fan, estan mostrant el nul valor humà de la companyia.

Estrenem un canvi d’era i fem-ho amb el màxim humanisme. Els nostres joves -més formats que mai-, i altres pendents de rebre la formació, ho necessiten i ens ho demanen. Els grans també. El nostre món ho reclama.

 

Deixeu el vostre comentari

Nom
Correu electrònic
Website
Comentari

Atenció: Mitjançant l'enviament d'aquest formulari declares haver llegit i acceptar l'Avís Legal.