Lideratge per valors en política: Un repte constant

Lideratge per valors en política: Un repte constant

Arran dels nous nomenaments al govern de la Generalitat de Catalunya, encapçalat pel president  Salvador Illa  i després de diferents converses amb bons amics, hem tornat a compartir diverses reflexions sobre el paper dels líders públics i la importància del lideratge per valors en l’àmbit polític.

Per començar, cal reconèixer que el rol dels directius públics ha tingut canvis significatius en les últimes dècades.

Crec que podem afirmar que els millors directius i polítics pateixen més que mai.

L’auge de les xarxes socials ha tingut un impacte determinant, sovint nefast, en la manera de fer política.

Massa vegades, les accions dels governants es veuen condicionades pel soroll mediàtic, els trols, els robots i els comentaris i opinions carregats de prejudicis i odi.

És freqüent escoltar:

• “Si estàs disposat a anar al govern, has d’estar disposat a escoltar que et diguin de tot”.
• “Has de tenir les espatlles amples i res no t’ha d’afectar, inventin el que inventin”.
• “T’has de saber adaptar i si fa uns anys deies blanc i ara toca dir negre, doncs no passa res: espatlles amples”.

Resulta complicat fer una política de continguts i valors quan el debat es veu enterbolit per aquest ambient tòxic. I encara és més difícil donar a conèixer el que es fa realment i aconseguir transmetre-ho amb objectivitat i rigor.

Aquest soroll mediàtic acaba condicionant les actuacions del govern. El que es fa bé, passa desapercebut, mentre que els errors, comentaris insultants, invencions i faltes de respecte es propaguen com l’escuma.

Al final, el ciutadà sent desànim, malgrat els esforços dels qui lideren els departaments, i cada vegada és més difícil tenir la voluntat i disposició de dedicar-se a la política o formar-ne part, amb aquestes condicions.

És cert que alguns nomenaments responen a interessos partidistes o a la col·locació d’afins sense coneixements ni professió coneguda, però també és veritat que hi ha moltes persones que dediquen temps, esforç i desgast al servei públic, amb poca o cap recompensa –que potser ni esperen ni demanen- però seria desitjable que tinguessin el respecte que mereixen com a professionals.

Em qüestiono en cada canvi de govern si és realment necessari canviar tots els directius de primer i segon nivell cada vegada que hi ha un canvi de color polític.

(No em refereixo a l’actual govern que s’està formant, ja que alguns es mantenen, altres són nous i d’altres encara no els coneixem).

Els nomenaments de directius en qualsevol govern i àmbit de govern haurien d’estar lligats sobretot a la competència professional demostrada per sobre de la militància política o les afinitats partidistes.
Sempre ha de prevaldre la competència professional adequada al lloc que han d’ocupar.

I sí, és lògic que els directius han de compartir la visió i els valors polítics, ja que en cas contrari podria generar un problema per aplicar determinades polítiques. Però un tema és alinear-se amb valors si hi ha competència professional i un altre és ser del partit i no tenir cap coneixement ni competència professional pel lloc que han d’ocupar.

Un altre aspecte controvertit és la llei de transparència que obliga els càrrecs públics a exposar públicament el seu patrimoni. Més enllà del qüestionament mediàtic que suposa, de poc serveix conèixer els béns d’un directiu o conseller.

Seria més lògic que l’autoritat competent supervisés si hi ha canvis substancials de patrimoni durant el mandat.

Tothom està disposat a parlar de les seves hipoteques, o dels anys d’antiguitat que té el seu cotxe, o a nom de qui consta l’habitatge, o del seu valor, o si és de propietat o de lloguer… al supermercat quan va a fer la compra?
Al cap i a la fi, tot això s’ha publicat als mitjans!

Recordo que quan vaig entrar de regidora a l’ajuntament vaig lliurar el certificat de patrimoni al secretari. Vaig lliurar el document equivalent quan vaig deixar el càrrec. Hauria estat lògica una investigació si el canvi entre l’un i l’altre hagués estat rellevant. De fet, jo era a l’oposició i, per tant, no sé com l’oposició es pot enriquir essent regidor, però en tot cas, la transparència té sentit amb l’òrgan competent. Res més.

Amb amics que hem seguit de prop la política, reflexionàvem sobre com ha evolucionat aquesta pràctica en les últimes dècades. S’estan nomenant brillants currículums en aquest govern, però pocs provenen del món privat, ja que a més del que he comentat, el pas per la política sovint dificulta la reinserció professional posterior i, a més, suposa entregar-se a l’insult, la crítica i a l’assetjament mediàtic sense cap rigor ni objectivitat.

Un bon amic que sempre ha estat lligat a la política i ara està jubilat, ahir em confessava: “No em demanes que llegeixi l’esborrany del teu segon llibre sobre lideratge per valors. Em fa mal llegir sobre això”.

Aquesta frase em recorda la necessitat constant de lluitar per integrar els valors ètics en la pràctica política.

El lideratge per valors en la política és un repte permanent. Requereix coratge, integritat i la voluntat de superar les pressions del moment per fer prevaldre el bé comú.

Com a societat, hem d’exigir aquest compromís als nostres representants, però també estar disposats a escoltar més enllà del soroll i a qüestionar els nostres propis biaixos.

Tots hem de ser objectius i respectuosos. D’altra manera, ens fem mal a nosaltres mateixos i a la societat.

Només així podrem revitalitzar la política i enfortir les nostres institucions democràtiques.