Lideratge, resiliència i amor: Triky una lliçó
La setmana ha estat intensa professionalment. Tot i que no és cap novetat, avui podria escriure múltiples entrades al bloc sobre diversos temes. He tingut reunions i trobades que m’han fet reflexionar, alguna potser més que altres setmanes. Potser és que estic més sensible…
Però de tots els temes que aquest matí de diumenge tinc al cap, escullo el divendres a la nit a la FNAC-Illa Diagonal, el moment de la presentació del llibre de Rafael Olalla – Triky el bomber de Santa Coloma de Gramenet que va perdre la cara en una explosió el 12 de gener de 2006.
Va perdre el rostre i molt més. En un segon va perdre la cara, ossos, l’exercici de la professió, la llibertat durant molts mesos, el projecte de vida que havia creat, la seguretat que sentia en aquells moments…
Sent directora de l’Institut de Seguretat pública de Catalunya (2011-2015) vaig conèixer en Triky. Vam quedar per dinar al menjador de l’escola. Només havia passat per les primeres intervencions per la reconstrucció de la seva cara quan ens vam trobar. En quedarien moltes més.
Al seu magnífic llibre “69 tornillos y ciego. ¿Ahora qué?” d’ Eride Edicions podran trobar el seu relat dels fets. Un relat impactant, tant per com explica la seva vivència com per com va decidir viure el seu accident i les seves conseqüències.
A mi, que m’apassiona tant parlar de lideratge per valors –perquè no ens enganyem, és la meva veritable passió–, en Triky representa justament això: lideratge per valors. Coratge, humilitat, resiliència, generositat, amor, bondat, superació…
Com us dic, divendres vaig anar a la presentació de la tercera edició del llibre. Ell em va convidar per xarxes socials. Vaig arribar 5 minuts després que hagués començat la presentació. No vaig arribar tard per plaer. Havia estat amb el meu pare, molt delicat de salut, en una tarda especialment complicada. Però vaig voler ser-hi. Volia acompanyar en Triky en aquesta nova presentació.
En un moment determinat, em va demanar que pugés a l’estrada. Ell recordava molt millor que jo el contingut de la nostra conversa durant el dinar. Li vaig demanar que fos professor de l’escola de bombers i policia i que actués com a coach.
Ho va fer durant aquests anys.
No recordava els detalls, però divendres vaig confirmar que la proposta que li vaig fer tènia tot el sentit del món, ja que el seu coneixement era més que útil per als nous professionals i els que ja ho eren.
En un món competitiu, on l’economia s’imposa a tot, acabar la setmana escoltant en Triky, veient l’emoció de l’auditori, la seva energia, la seva positivitat, la seva alegria, és sens dubte el valor més important que existeix.
Molt més important que l’Ibex-35, el Nasdaq o les Borses de Nova York, Tòquio, Hong Kong o Toronto.
La lliçó de vida que ens donava divendres en Triky estic segura que no va generar compassió entre el públic, sinó que les mirades eren d’admiració, de voler ser capaços de ser com ell, de tenir la capacitat de donar valor a què realment en té, de saber que havent tingut una vida difícil, va lluitar per la seva passió de ser bomber i, quan ho va ser un instant, es va trencar tot: el rostre, les il·lusions, l’exercici de la seva professió, els somnis, el projecte de vida que havia creat. En un instant, tot es va trencar.
Ara, amb el seu 5% de visió, ens diu que quan la vida et deixa despullat, el millor és riure i estimar.
El testimoni més gran era la mirada del seu fill, Rafilla, a la sala. Crec que és impossible que una persona senti més admiració per algú, pel seu pare. I l’amor del seu pare cap al seu fill. Brutal.
Segurament, alguns podran pensar que fer referència a en Triky no genera likes, ni lectures, ni notícies.
Us puc assegurar que pel meu lloc de treball, avui algun dels nostres projectes ocupa els diaris de tot el món. Res serà tan rellevant com el que podem aprendre d’en Triky.
Gràcies, Triky per ser un líder. Gràcies per tot el que ens ensenyes.
Gràcies perquè amb tu el món és millor.
Compreu el llibre. Llegiu-lo. Aprenguem d’ell.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.