Des de fa molts anys treballo amb el desenvolupament de lideratge transformacional i he pogut comprovar que la percepció que es té d’aquest concepte és encara molt desconegut. Per algunes persones és un concepte teòric i acadèmic, mentre que per altres és un model impossible d’assolir perquè les persones “som com som”.
El lideratge transformacional és per alguns un model que s’associa a aquest concepte que està de moda i a l’hora, desagradable i pejoratiu com és el “bonisme”.
Son molts els autors que han publicat que “el líder no neix sinó que es fa”. Ningú neix líder, tot i que algunes persones tenen més facilitat per ésser-ho. Algunes persones neixen amb carisma, mentre que altres no. Però el lideratge s’aprèn i cal aprendre’l.
M’han dit en moltes ocasions que és una utopia aconseguir tenir organitzacions empresarials, socials i polítiques, dirigides per líders transformacionals.
El que està comprovat és que les organitzacions que funcionen sota el paradigma de lideratge transformacional, milloren els seus resultats, doncs els equips que les formen estan alineats, saben treballar en equip, funcionen per valors, superen les diferencies, defineixen importants objectius i saben mantenir-se en el camí per assolir-los.
És clar que algunes persones i algunes organitzacions tenen foscos interessos, -bé siguin econòmics o socials-, i son aquestes, les que no estan interessades en aquest model de lideratge.
Les persones més critiques o reacies a aquest tipus de lideratge son les que es senten més insegures internament.
Persones que funcionen des de les pròpies inseguretats estan més interessades en “guanyar als altres”, “ostentar el poder per sentir-se poderosos”, “aconseguir diners i/o protagonisme sota el paràmetre de que tot és vàlid”... Funcionar per valors no és el fonament d’aquestes persones.
Com deia el lideratge es pot aprendre i cal aprendre’l. Això significa aprendre a funcionar per valors i aprendre una metodologia que permeti treballar-hi i fer-ho tenint sempre en compte la consecució del bé comú.
Ho he dit en moltes ocasions i no em cansaré de repetir-ho: es pot aprendre a ser líder però per fer-ho cal fer-ho amb coratge i humilitat.
En el món actual, cal aplicar el model de lideratge transformacional per ser capaços de donar resposta a les necessitats que té la nostra societat.
Avui, les necessitats son clares:
- És imprescindible aconseguir una societat més justa, on totes les persones tinguin una vivenda i treball dignes i educació, formació, sanitat i siguin tractades amb respecte.
- Hem d’aconseguir un món fonamentat en la pau i no en la violència i això només passa per aconseguir un món que funcioni pels valors del respecte als altres.
És doncs imprescindible treballar per una societat que sigui capaç de fonamentar la creació de llocs de treball en els que hi hagi cabuda per a tots els perfils. Es per tant necessari fomentar la societat del coneixement, perquè és ella la que crearà llocs de treball més qualificats, però també serà necessari contemplar la creació de llocs que ocupin perfils amb oficis més manuals o més tradicionals.
Una societat creadora d’ocupació només es pot aconseguir amb la col·laboració dels diferents tipus d’entitats. Públiques i privades. Administracions i empreses. Universitats i centres de formació.
La solució no és especialment complexa, però forçosament obliga a que els responsables d’aquests tipus d’entitats funcionin sota el paradigma del lideratge transformacional. És a dir, han de voler i saber col·laborar sabent que ningú té necessitat de “ser” més que ningú i a l’hora ser capaç d’estendre la mà sabent col·laborar amb els altres, per aconseguir l’objectiu comú.
Com deia, a vegades es confon aquest concepte, amb el del “bonisme”.
Res més lluny.
En canvi, és molt freqüent trobar entitats i organitzacions que son incapaces de treballar amb altres institucions per aconseguir un objectiu comú, si en aquesta col·laboració no en són els protagonistes o no els implica una entrada econòmica extra.
Pot semblar cru. Però és així.
La nostra societat està reclamant joc net i lleialtat entre institucions per aconseguir objectius que siguin bons pels ciutadans i per a tots.
El lideratge transformacional ensenya a treballar sense inseguretats i sense complexos. Ensenya a no tenir la necessitat de “ser” el més important o l’únic. Ensenya a treballar en equip de forma individual i a nivell institucional.
El model per aconseguir una societat més justa i sostenible on es fomenti la justícia social, la creació de coneixement, la creació de llocs de treball amb condicions dignes està clar. Només ens falta saber funcionar des d’aquest concepte tant potent i a l’hora tant desconegut, que és el lideratge transformacional.
Queda molta feina per fer tant a nivell individual com institucional. Sempre la resposta està en les persones. Coratge i humilitat. Lleialtat, sinceritat i respecte.
És possible.
Podem intentar-ho. La societat ens ho demana a tots.
Només depèn de cadascun de nosaltres. Fem-ho.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.
És paradoxal, però ara, quan més falta ens farien aquesta mena de lideratges, és quan semblen més difícils i impossibles. En política, en economia, fins i tot en àmbits que només podrien funcionar amb aquesta mena de lideratges, el que constatem és un cinisme i un individualisme eixordadors. Tot està permès, no hi ha barreres ni límits, ni escrúpols. La idea és el poder pel poder, per satisfer l’ego, per esclafar l’altre. Ningú no pensa en l’ús del poder per a construir res de positiu, ni en l’interès comú. I això no sé pas si s’arregla així com així…
Estic totalment d’acord amb tu Joan. Però jo crec que hem d’empènyer per sensibilitzar als polítics i als directius.
Moltes gràcies!
Comments are closed.