Mitjans de comunicació : una mirada de lideratge

Mitjans de comunicació : una mirada de lideratge

Durant anys vaig participar en diferents programes de televisió donant la meva visió sobre diferents temes d’actualitat. Això passava entre els anys 1994 i 2003. Després he seguit en temes locals a la radio. D’aquest període han passat gairebé 20 anys i ara he retornat a la televisió de forma puntual.

Hi ha qui em diu que m’agraden els mitjans de comunicació. I m’agraden de la mateixa manera que m’agraden tants altres temes que em suposen un repte en coneixements. Anar a programes de televisió i donar la meva opinió, m’obliga a llegir la lletra més petita de totes les noticies i a conèixer diferents opinions.

Han passat 20 anys i els formats han canviat. Ha canviat la manera de comunicar i ha canviat la manera d’escoltar i de ser oient.

Avui els programes conviden a persones que d’alguna manera es fan notar en les formes. Poden ser més o menys excèntriques o aquelles que poden atraure l’atenció dels televidents i dels seguidors en funció del to o de la forma d’expressió.

Sobre els continguts, opinions i formes a les xarxes en podríem parlar molt.
Massa sovint la xarxa esdevé un dipòsit de soroll que busca seguidors.
No sé fins a quin punt aquest format aporta res a la societat, doncs el soroll només transmet buidor, enuig i en definitiva frustració.

Per què una persona de twiter, instagram, tik-tok busca tants seguidors?

Alguns per tenir publicitat i per tant cobrar, però en tants altres cassos no passa de ser un culte a l’ego. Es tracta d’una mala praxis perquè no ens aporta res.

Vull fer una referència al contingut i en els temes que es tracten en les taules de debat. Deixant a banda els reality shows que es fonamenten en les més baixes emocions de persones i personatges, pel que fa a la política massa vegades ha acabant essent un “partit de tenis” entre els d’un partit i els d’un altre. Bons versus dolents, amb els meus o contra els meus.

Aquests debats simplificats en la política empobreixen a la ciutadania, perquè en definitiva el raonament, la solidesa de donar punts de vista i opinions contrastades permet crear opinió fonamentada als nostres joves i als no tant joves.  Certament per edat, el mitjà serà un o altre, però en definitiva la base és la mateixa.

Tant a les xarxes, mitjans audiovisuals, televisió, radio, diaris digitals o en paper hi ha persones amb coneixements, persones que fonamenten les seves opinions, que aporten valor i punts de vista. A tots ells, el meu reconeixement. Tant de bo omplissin tots els mitjans!

A tots els que simplifiquen les seves intervencions en la polèmica buida, en anar a la contra dels altres, i als que van a defensar una postura política sigui quin sigui el tema i el contingut els demanaria que pensessin en què aporten realment als altres. Quanta pobresa de reaonaments!

En el meu cas, més enllà de l’aprenentage que signfiica per mi, sincerament només aspiro a aportar aquest sentit i aquesta manera de fer: el de la importància d’anar més enllà de la bronca, de fomentar el xoc entre contraris sigui quin sigui el contingut. M’interessa defensar la importància de pensar més en la ciutadania que en els interessos dels partits sigui quin sigui.

El contingut que hi aporto és i serà limitat i només puc aportar en temes que conec prou bé. Pocs dels molts que afecten als ciutadans.

El lideratge és això: ser humil per parlar del que saps, fer-ho assumint la responsabilitat de l’impacte que tens en els demés i de transmetre sentit per millorar la vida dels altres. En aquest cas dels ciutadans.

Foto. Autor: Núria Aymerich