Moments de gràcia

Al llarg dels anys treballant en el desenvolupament de lideratge en comandaments intermitjos i directius, he pres consciencia de la importància d’identificar la naturalesa de les fases que es viuen a l’hora de prendre decisions.

Tant a nivell personal com professional tots volem transformar les nostres inquietuds en realitats. Tot i que no sempre és fàcil saber el què ens inquieta, ni tampoc és fàcil saber què volem, –en concret-, per poder sentir-nos bé.

És freqüent escoltar a les persones expressant que volen estar bé, sense saber què és exactament el què els pot fer sentir bé. Moltes vegades no sabem a on volem arribar i és per això que no hi arribem.

Difícilment s’arriba a un estadi de satisfacció plena, bé sigui pel que fa a una empresa, lloc de treball, vivenda, parella o amics, si no sabem què volem en concret.

Per estar bé, no és suficient fer un canvi perquè ens hi condueixi. Cal identificar clarament el què ens agrada, per trobar el marc òptim de satisfacció.

Hi ha etapes d’insatisfacció en la que sabem perfectament el què no volem i el desig d’arribar a un destí que ens satisfaci.

El problema principal és que sovint ens és difícil identificar el què volem. No sabem el què ens pot fer sentir veritablement satisfets i fem de la nostra vida un prova i error, en mig de moltes etapes d’inacció pel fet de no saber cap a on dirigir-nos.

D’alguna manera tots sabem en genèric el què ens agradaria assolir per estar bé, però les pors i les inseguretats ens paralitzen. De fet, moltes persones no assoleixen els seus desitjos per por al fracàs i per tant renuncien als seus somnis, a vegades molt silenciats, inclús amb si mateixos.

Seria fàcil pensar que la nostra vida funciona per un mecanisme simple i lineal. Es a dir: m’agrada una determinada feina, doncs prenc la decisió de fer-la. O m’agrada un model de vivenda i treballo per aconseguir viure-hi.

Però la nostra ment és més complexa. Identificar clarament el què volem no és fàcil. Pot ser inclús per la varietat d’objectius que ens agraden podem quedar frenats. O pot ser per no creure que els puguem assolir. O perquè es té por de fer els passos corresponents.

Hi ha una fase, que és la de maduració inconscient. Es aquella en la que no tenim ni tant sols consciència de que hi estem treballant. Madurem en silenci l’objectiu, a vegades de forma transparent inclús per nosaltres mateixos. Els qui em coneixen m’han escoltat dir que és el procés on fem xup-xup. Elaborem idees sense dedicar-hi temps conscient i madurem de forma silenciosa els nostres objectius. En moltes ocasions aquest procés és lent, laboriós i llarg.

Fa uns anys, vaig tenir la sort d’ escoltar i compartir un cap de setmana amb en Salvador Pániker Alemany ( Barcelona, 1 de març de 1927 / 1 d’abril 2017. Enginyer. Filòsof i escriptor ).

Recordo llargs passejos agafada del seu braç en mig del bosc de Tavertet . Jo escoltava atentament les seves sàvies reflexions. En un moment em va dir que a la vida hi ha moments de gràcia. Ràpidament li vaig preguntar què era un moment de gràcia, al que em va respondre: “en el moment que t’hi trobis el reconeixeràs”.

Al llarg dels anys hi he pensat molt. I clarament els moments de gràcia son aquells en que es culmina aquest procés de reflexió interna i de maduració d’una idea, i en que sense explicació lògica, es troba la resposta a una qüestió que podia fer molt temps que estava pendent de resoldre.

Els moments de gràcia no son doncs moments d’il·luminació ni de mística ni celestials. Son moments en que el procés de reflexió interna ha estat suficient, encara que com he dit, aquest temps hagi estat transparent inclús per nosaltres mateixos.

Son moments en que de forma simple, sabem què volem i sabem com assolir-ho.

Un dels elements important que faciliten la consecució del moment de gràcia, és la gestió de les pors internes i de les inseguretats personals. Poc a poc les anem superant, perquè vitalment madurem. És en aquest moment que som capaços de gestionar i transcendir l’ego que ens protegia de la presa de decisions.

Arribem doncs al moment de gràcia quan estem en contacte amb el que som realment nosaltres mateixos, en que les nostre fortaleses son presents i ens hem sobreposat a les nostres inseguretats.

És interessant doncs prendre consciència d’aquesta etapa de reflexió, doncs sovint ens exigim respostes que no estem preparats per trobar. Simplement perquè necessitem del temps del xup-xup. Després, quan estiguem a punt, gaudirem del moment de gràcia i podrem avançar amb seguretat.