No donguem lliçons. És temps pel respecte, la generositat i la humilitat

No donguem lliçons. És temps pel respecte, la generositat i la humilitat.

A ben segur aquests moments que estem vivint son dels més difícils que s’ha enfrontat la població mundial. Només el superen les guerres i els genocidis.

Vivim contínuament a prop de la malaltia i de la mort. I vivim en contacte directe amb l’atur i amb la més cruenta realitat d’emergència social.

El planeta terra s’ha aturat per la presència d’un virus invisible als nostres ulls, que s’emporta per davant: la vida, la salut, la feina, les relacions socials, la llibertat, les projeccions de futur…

El Covid-19  ens aporta a tots incertesa, impotència i por.

Davant de la possibilitat del final de la vida en totes les seves formes,  aprenem a distingir entre el que és realment important del que no ho és. Com va dir Steve Jobs en la seva famosa conferencia a Stanford “només davant de la mort, entens la importància de donar sentit a la vida”.

És ara, en aquests moments difícils per la majoria, el soroll de la política ens fa especialment mal. Els uns contra els altres, per lluitar per un poder que en general no té més objectiu que el de tenir-lo. La ciutadania vol solucions concretes i efectives. El pervers joc entre governs-oposició no només ha deixat d’interessar-nos sinó que ens provoca dolor.

Per alguns encara els és difícil comprendre que només es pot sortir d’aquesta difícil situació, aportant, sumant, treballant pensant en la salut i l’ocupació de tots i  evitant l’exclusió social.

Ningú sap com serà l’evolució de la pandèmia. Ni si el virus mutarà. Ni quan es tindrà la vacuna. Si serà o no efectiva. Ni el temps que podrà tenir efecte, si és el que té. No sabem ningú com serà el futur.

Hi ha frases repetides per experts i anomenats gurús: “ens hem de reinventar”, “hem de ser resilients”, “la pandèmia obra oportunitats”, “el futur és pel teletreball”, “entrem de ple en la digitalització”, “el futur passa per la telemàtica”, “canviaran els costums”, “és temps per les persones”…

I tot plegat son només paraules. Paraules que queden en el vent, perquè la realitat és crua. A ben segur algunes d’aquestes expressions poden ser veritat total o parcialment. Qui ho sap. Cal ser molt prudents a l’hora de fer determinades afirmacions. Cada persona i cada empresa és un món que només ells coneixen.

És clar que totes les persones som per naturalesa resilients i adaptables a les circumstàncies. Però cadascú té els seus temps, les seves condicions i les seves necessitats.

Per mi és temps d’humilitat i d’ètica per estar disposats a respectar als demés.

És temps de mirar endintre i fer el que es pugui per avançar a fora, en la vida qüotidiana.

Deixem de dir als demés què han de fer, què han de sentir, com han de seguir, com els serà el futur. Fem tot el que puguem cadascun de nosaltres, per nosaltres mateixos i pels demés.

Sortim del judici permanent als altres i mirem d’aportar amb noblesa i generositat.

Justament en aquests moments, les actituds egoistes i irrespectuoses sonen especialment malament a les orelles i al cor dels que les rebem.

Pot ser és que quan ens adonem que en un instant tot pot acabar pels teus o per tu, o quan mires al teu voltant i veus veritable dolor, gana i atur, sents que el soroll de l’egoisme i la falta de respecte, és de veritat el que sobra en aquest món.

Humilitat, respecte, generositat i ètica de tots i cadascun de nosaltres son fonamentals per seguir endavant.

No son només paraules. Pensem-hi i ens adonarem que és l’únic camí.