Política i lideratge en seguretat
Sobre com decidir i com s’apliquen les polítiques de seguretat d’un país és un tema recurrent a totes les policies del món. Afecta els cossos policials que tenen àmbit nacional, autonòmic i municipal.
Els programes electorals en democràcia normalment enuncien línies generals, –lluny de ser concretes-, i normalment es fan sense conèixer les necessitats i la manera de funcionar del cos policial.
Una de les principals qüestions a resoldre quan els polítics assumeixen la seva responsabilitat, és que siguin ells els que defineixin les prioritats en què es volen focalitzar i els policies, -amb la seva professionalitat-, les resolguin.
A aquesta afirmació cal afegir-hi un element important: les necessitats reals són les que s’imposen cada dia. I el nombre d’efectius a totes les organitzacions és limitat.
És a dir, el polític pot determinar que el seu objectiu principal és evitar una determinada modalitat de robatori, per exemple, però els policies han de fer front als temes que se’ls presenten diàriament (evitar accidents de trànsit, crim organitzat, tràfic d’éssers humans , atenció a les víctimes de violència masclista o protecció a grans i nens, per dir-ne només alguns.
Per tant, el polític haurà de determinar prioritats tenint en compte la realitat.
Les línies operatives les han de decidir els policies segons la llei i seguint els protocols establerts per complir-les.
La principal línia vermella que no es pot creuar és aquella en què els polítics vulguin indicar com s’executa una operativa policial o en sentit invers, la que el policia vol establir les polítiques del departament.
Els polítics amb lideratge actuaran amb professionalitat i amb ètica, per això confiaran en els policies sense demanar-los que actuïn a favor dels seus interessos personals o polítics.
De la mateixa manera, els comandaments policials no han d’actuar per respondre a aquests interessos.
Quan es confonen els rols? Per què?
Es produeix quan els polítics assumeixen la seva responsabilitat sense desenvolupar correctament el lideratge transformacional o per valors. Les seves inseguretats els portaran a voler polititzar la policia. De la mateixa manera, quan els comandaments policials no han desenvolupat correctament el seu lideratge, només busquen jugar a fer política.
Per tant, els uns i els altres, polítics i policies tenen l’obligació de ser líders. Tots han de formar-se com a directius amb lideratge. Només així poden servir els ciutadans en una democràcia.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.