Prou dels que utilitzen els altres! És temps del veritable lideratge per valors

Prou dels que utilitzen els altres! És temps del veritable lideratge per valors

A la nostra societat, observem amb preocupació com algunes persones assoleixen posicions de poder i influència no pels seus mèrits i capacitats, sinó utilitzant descaradament els altres per al seu propi benefici personal. Són individus que han escalat posicions sense passar per veritables processos de selecció professional, on s’avaluï a fons la seva formació, experiència i habilitats de lideratge. En la seva ambició desmesurada per assolir els seus objectius, tot els ha valgut, sense tenir en compte  els mitjans emprats ni en qui han hagut de trepitjar i utilitzar.

Aquesta dinàmica és especialment habitual, però no exclusiva, de l’àmbit polític. S’ha normalitzat en massa sectors socials, mentre que valors essencials com la lleialtat, el respecte i la generositat s’han tornat massa escassos.

Potser alguns consideren ingènua la idea que el lideratge s’ha de fonamentar en sòlids valors ètics i de servei. Pot ser, ells,  al llegir això pensin que busco un reconeixement personal, que estic dolguda per alguna cosa, que tinc gelosies… Res més lluny de la realitat. De veritat.

La frustració entre la ciutadania del carrer que s’esforça per estudiar, treballar i actuar amb integritat és cada vegada més gran en veure com “altres” obtenen posicions des de l’egoisme més abjecte, sense importar-los el bé comú. Aquests “altres” son freqüents en política i empresa, buscant únicament el seu benefici personal desmesurat.

Però també existeix un creixent moviment de persones que només volem un lideratge basat en el respecte. Els qui creiem que el món ha de funcionar amb valors sòlids, donant sense esperar res a canvi, ajudant qui ho necessita. I no busquem cap admiració, només la satisfacció d’actuar amb coherència i sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.

Però això no implica que la generositat hagi de servir per alimentar els egos desmesurats i les ànsies de poder d’uns pocs. Els qui actuen així amaguen enormes carències emocionals i intel·lectuals.

La veritable generositat significa donar sense esperar res a canvi. Però requereix per part del receptor, respecte i valoració de l’esforç que això comporta per a qui dona de bona voluntat.

És moment que els qui ja actuem amb valors autèntics, seguim fent-ho amb fermesa, generositat i sinceritat inqüestionables. Davant l’egoisme, la vanitat i la supèrbia imperants, hem de reafirmar-nos més que mai en la nostra cosmovisió i forma de procedir.

Reconeixent que com a éssers humans cometem errors, hem de perseverar en el nostre esforç per una conducta sincerament íntegra. Els qui advoquem per un autèntic lideratge ètic, hem de seguir envoltant-nos de gent “normal” que, amb encerts i errors, treballem amb noblesa per construir un món millor. Encara que el nostre treball sigui sovint anònim, és l’únic que té veritable sentit i transcendència.

Seguirem observant amb tristesa els egos desmesurats i buits de veritable lideratge. Veurem com aquells que viuen aplaudint-se el seu propi ego assoleixen cims efímers. Massa vegades demanant-nos que els ajudem a escalar-los.

Però nosaltres seguirem donant sense esperar res a canvi, si amb això aportem alguna cosa positiva a la societat.

Un somriure educat serà més que suficient resposta als egòlatres, que en la seva ceguesa no veuen que són tan vulnerables com qualsevol. Perquè per molt que insisteixen a utilitzar els altres, arribarà un dia en què cauran des de dalt, quan la seva manca d’autèntic contingut humà ja no els pugui sostenir més.