Per què a vegades és tant difícil fer realitat el que és obvi?

Vivim en una societat global, on cada dia tenim més avenços tecnològics i més facilitat de comunicació, si bé el gran repte pendent segueix essent l’assoliment de la pau i de la justícia social.

Pau i justícia social, son dos conceptes amb molta profunditat i transcendència i en canvi, només queden com això: dos conceptes.

L’educació, la cultura, l’entorn i la genètica ens determinen com a persones úniques i per tant davant de qualsevol fet, tots hi tenim la nostra pròpia mirada.

Algunes persones tenim la tendència natural d’intentar comprendre les visions dels altres. Tot i amb això costa molt entendre el perquè de tanta diferència davant d’obvietats.

Posaré alguns exemples:

• Les persones de forma natural estem còmodes vivint en una societat amb pau.

I.. algunes persones defensen i practiquen la violència.

• Les persones volem ser respectades.

i… algunes persones tenen com a forma natural de funcionament, mentir sobre els altres o tractar-los malament.

• Els ciutadans volem ciutats en les que puguem respirar aire net, gaudir, caminar, passejar i també arribar amb cotxe per poder transportar objectes de pes o persones amb mobilitat reduïda.

i… algunes persones només volen ciutats sense cotxes.

i… algunes persones només volen ciutats pensades per els cotxes.

• Defensem i tots els governs defensen que l’educació a tots els nivells com el fonament d’una societat sana.

i… és la partida que pateix més reducció en el pressupost de forma sistemàtica.

• Tots volem una societat segura.

i… es critica amb molta facilitat a la policia.

• Tots defensem que volem una societat en que els llocs de treball siguin de qualitat i es potencií el talent de les persones

i… no es posen ajuts per potenciar el coneixement dels treballadors.

• Tots desitgem un tràfic fluid i aire net.

.. no s’inverteix suficientment en transport públic.

• Tots volem energia neta i vivim en un país amb moltes hores de sol.

i… no s’afavoreix l’energia solar.

I quin és l’element que fa tant difícil que aquests fets obvis no siguin realitat?

Podríem respondre d’una manera ràpida que el principal element que ho impedeix son els interessos personals. Fins i tot podríem pensar que les persones tenim interessos legítims.

Però no seria certa aquesta afirmació, o com a mínim no seria del tot certa.

Els interessos personals també son respirar aire net, gaudir d’una mobilitat àgil, aparcar amb comoditat, tenir formació i coneixement i disposar de treball de qualitat.

Un dels elements que ho impedeixen és la falta de formació respecte a les competències actitudinals.

Al llarg dels anys hem estudiat matemàtiques, estadística, economía, literatura i hem après a fer anar els ordinadors i màquines, però el sistema educatiu no ha posat mai èmfasi en les competències actitudinals, conductuals i socials.

En aquest bloc parlo sovint de lideratge transformacional, que és un concepte que costa molt que sigui entès per algunes persones. Però en definitiva és el concepte que inclou aquest aprenentatge social.

Aprendre lideratge transformacional és també aprendre competències actitudinals i socials i això implica aprendre a funcionar d’acord amb els valors.

Les competències actitudinals permeten saber treballar en equip, posar el bé comú per sobre dels interessos individuals sense que això signifiqui renunciar -hi. Vol dir  treballar respectant les opinions dels altres. És sumar en lloc de restar i és treballar amb lleialtat. En definitiva és respectar als altres, comprenent també les seves raons i la importància de contribuir a que les accions tinguin un sentit social.

Aquest aprenentatge porta implícit aprendre a gestionar l’ego.

Ho hem dit en moltes ocasions: els egos normalment amaguen inseguretats personals i aquestes es manifesten amb gestos excessius, bé sigui per elevació (supèrbia, prepotència, …) o en negatiu (despreci i menysteniment…).

Els egos son els responsables de la dificultat de treballar per arribar a acords. Només des de la humilitat i el respecte és possible la comprensió de les raons que tenen els altres, tenint sempre com a objectiu trobar la solució a problemes que afecten al conjunt.

És clar. En realitat aquestes obvietats son les més difícils d’aconseguir.

És doncs important que fem una reflexió sobre com aplicar aquest concepte de lideratge transformacional, que en definitiva és  aprendre competències relacionals i socials. Només així podrem aconseguir una societat més justa i en pau.