Si ens ho mirem objectivament, és tant simple dir una veritat que una mentida. De fet, genera més esforç i per tant més despesa d’energia, dir una mentida que dir una veritat. I encara que sigui vist des d’un punt de vista biològic, la despesa inútil d’energia no té cap sentit.
Però malgrat tot, les persones mentim.
Per què ho fem?
Primer de tot hem d’adonar-nos que principalment ens mentim a nosaltres mateixos.
Veiem sobre què mentim:
- Mentim sobre altres persones
- Mentim sobre nosaltres mateixos
En les dues situacions hi ha un factor comú: la mentida sempre vol “compensar” el nostre sentit d’inferioritat. O mentim per mostrar “el millor de nosaltres” o mentim “per fer a l’altre, pitjor que nosaltres”.
En un i en altre cas, la única certesa és que la mentida ens demostra a nosaltres mateixos que som “petits” perquè en ens mostra la poca qualitat humana que puguem tenir.
Hi ha ocasions, en que podem arribar a creure’ns les nostres pròpies mentides i en aquest cas, és clar com s’activa el nostre sentit defensiu pel nostre sentiment d’inferioritat.
De fet, la mentida és el mirall de les nostres pròpies mancances.
A vegades ens mentim íntimament, omplint-nos d’excuses i de raons, per evitar prendre decisions que ens semblen difícils o de les que ens sentim incapaços de fer..
Hi ha persones que menteixen sobre els altres. Aquestes mentides poden ser “quotidianes” o poden ser de “gran calat” i poden tenir un gran impacte negatiu per la vida de les persones afectades.
Podríem fer una àmplia reflexió sobre com gestionem cada persones les mentides que es diuen sobre nosaltres mateixos. Però avui la reflexió és sobre la “composició” de la mentida i per tant deixaré per un altre post aquest aspecte.
Però perquè hi ha persones que generen habitualment mentides sobre altres persones?
Sempre que es menteix sobre altres persones hi ha la voluntat de destruir-les, de menystenir-les i de fer-les inferior al que son.
De manera clara, qui menteix, és qui se sent inferior i el “tamany de la mentida” és proporcional al sentiment d’inferioritat que té.
Un cop la mentida ha estat creada és pràcticament impossible reparar-ne els seus efectes.
Podem pensar que els fets i el temps dona la raó, però també és cert que un cop està creada té un impacte tant per la persona que n’és l’objectiu com pel seu entorn.
Com se sent qui genera la mentida?
Hi ha persones que tenen la mentida com un patró d’actuació. Aquestes persones tenen problemes importants amb si mateixes. Normalment son defensives i prepotents per demostrar al món la seva (falsa) “alta autoestima i la seva alta competència”.
Qui genera la mentida és el que es mira al mirall sabent que l’ha generat.
Algunes persones somatitzen aquestes mentides amb malalties inexplicables per la medecina tradicional.
Actualment el camp de la política i de la premsa funciona en una part per mentides. Però la mentida no és exclusiva d’aquests dos sectors. També hi és present en el món institucional, social, esportiu, empresarial i de fet, és present en la vida quotidiana de tots.
En aquest moment de la història el debat està sobre la taula. I les “fake news” s’han portat ara a debat, perquè alguns han estat especialistes en crear-les i després s’han vist afectats per mentides que els afecten a ells mateixos.
Però la realitat és crua.
Hi ha massa mitjans de comunicació, -ajudats de les xarxes socials-, que normalitzen la mentida sense cap mena d’impunitat.
Els polítics, els periodistes, els directius i totes les persones, tenim la responsabilitat d’emetre informacions veraces perquè amb la nostra acció tenim impacte a la societat.
La mentida doncs s’emporta per davant la veritat. És clar que hi ha periodistes, polítics i directius que actuen netament, donant informacions contrastades. Però el nivell de mentida que rebem actualment ens deixa en una situació de dubte permanent i d’indefensió constant. Aquest dubte permanent malmet la bona feina dels bons professionals.
La tergiversació de la informació i dels fets, és doncs el resultat de la veritable pobresa humana.
El camí per solucionar aquest “deplorable” estat en el que vivim, “el món de la mentida” només passa per l’educació per valors. Aquesta educació ha de començar forçosament a la infantesa, però els joves i els adults tenim l’obligació social d’aprendre a funcionar per valors en qualsevol moment de la nostra vida. De fet, tenim l’obligació de començar tots a fer-ho, ara, aquí i avui.
Ho he comentat moltes vegades, però només és possible actuar d’acord amb els valors, quan comprenguem la importància de fer-ho, i tinguem la humilitat i el coratge d’adonar-nos que no ho fem quan ens sentim inferiors, insegurs i ens convertim en defensius de nosaltres mateixos.
La nostra societat reclama a crits veritat i veracitat. Amb la veracitat es respecta a les persones i amb el respecte a les persones es fa una societat justa.
No es tracta doncs de dissenyar grans polítiques governamentals, sinó que es tracta de que tots assumim la responsabilitat individual de fer-ho.
Els nostres governants tenen aquesta responsabilitat. Els polítics han d’assumir que el mal que s’està fent a la societat creant noticies falses i acusacions inventades. Això no té preu que es pugui pagar per reparar el dany individual i social que s’hagi produït.
Som tots responsables de crear un món honest, on les mentides no tinguin espai a la societat. Posem-hi tots el nostre compromís en fer-ho també a la nostra vida quotidiana.
Pot ser podem començar en deixar de donar falses informacions en dinars d’amics o de feina, deixar d’elaborar informes que res tenen que veure amb la realitat o en emetre informacions falses a través dels mitjans de comunicació.
Reparar el mal costa. I un bon camí també passa per saber rectificar els fets, si responen a mentides.
La nostra societat necessita funcionar per valors i ens demana que ho fem.
Mirem-ho de fer entre tots. Comencem per cadascun de nosaltres.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.