Reaccions humanes a les inseguretats personals

Després de gairebé 20 anys de treballar amb desenvolupament de lideratge amb directius, comandaments intermitjos i professionals, he arribat a la conclusió que el principal element distorsionador en les nostres vides son les inseguretats personals.

Com he dit en moltes ocasions, les inseguretats de cada persona tenen impacte directe en les relacions personals i  les que fan possible els acords, la comprensió als altres, els equips cohesionats i potents i per tant, la consecució dels grans i, no tant grans objectius.

Les inseguretats personals tenen el seu origen en l’educació i en els impactes emocionals que hem tingut en els primers anys de la nostra vida i es van consolidant o no, en els anys posteriors.

Vull centrar-me avui en el tipus de reaccions que tenen les persones amb importants inseguretats personals:

• Egos desmesurats: Sobreactuen en el seu “jo”. En alguns cassos fan que el món estigui al seu servei, i que siguin el centre d’atenció, esperen les atencions permanents dels demés, es mouen “només” pels seus propis interessos, aprofiten als demés pel seus objectius.

  Sovint les seves converses estan plenes de referències al “jo” i ometen el “nosaltres”.

• Gelosia. Els molesten els èxits dels demés. Per tant els seus pensaments i les seves paraules son de menysteniment cap als altres i especialment per aquelles persones que consideren “millors” en el sentit que elles se senten especialment “inferiors” com a conseqüència de les seves inseguretats.
• Judici:  Emeten judici cap a tot i cap a tothom. D’alguna manera jutjar als demés els situa en un estat “superior”.
• Crítica: La crítica és una eina que permet fer més petits als altres i en conseqüència lògica fa sentir més gran al qui les fa.
• Menyteniment. El gest de parlar o actuar amb despreci cap a l’altre fa sentir a la persona insegura, més important.
• Mur de distància. Davant de no poder acceptar amb normalitat als altres, les persones insegures emocionalment, posen distància, el que els fa sentir molt més segurs.
• Fan accions per mostrar el seu “poder”: Es mostren prepotents, autoritaris, criden, imposen la seva opinió.I també hi ha reaccions en sentit contrari:

  I també hi ha reaccions en sentit contrari:

• Timidesa accentuada:  La persona s’amaga i opta per potenciar el seu anonimat en els equips, grups, organitzacions…
• Passivitat: Sovint la falta de pro activitat de les persones, respon a la seva pròpia inseguretat. Si senten que no son prou bons, prefereixen (sovint inconscientment) no actuar.
• Evitació: Es possible que s’eviti formar part d’una conversa, donar opinió, fer propostes proactives..
• Superficialitat: S’evita entrar en el fons de les qüestions, com acció preventiva i defensiva.
• Falta de  creativitat. La creativitat va lligada amb la superació de les inseguretats personals. Un nen és creatiu, quan no té por a fallar. Serà més endavant que a partir dels judicis dels altres, aprendrà a limitar la seva creativitat.
• No s’actua d’acord amb els propis valors. La por, la inseguretat, eviten que les persones siguin coherents amb el que pensen i en el que son.
• Falta d’ètica. Conseqüència del punt anterior, la falta d’ètica de les persones sovint va lligada a la falta de força per actuar d’acord amb els valors i en relativitzar la lleialtat amb els altres, com a protecció amb un mateix.
• Corrupció. Hi ha molts tipus de corrupció:

  – L’econòmica.És aquella en la necessitat de tenir “poder” material sigui per la via que sigui, sol donar “valor” al que les persones senten que els hi falta intrínsecament.

  – Les  relacions que s’estableixen sense lleialtat, ni sinceritat.

  – Les  activitats econòmiques que poden ser “legals” però els manca sentit...

– Les activitats en les que la mentida s’accepta, perquè forma part del sentit empresarial (per exemple: en cassos de la premsa)

– En les activitats que es desenvolupen sense objectivitat i amb voluntat tendenciosa (per exemple: en cassos de premsa)

Totes les persones tenim inseguretats personals. Unes més que les altres. I per tant totes les persones en alguns moments de la nostra vida diària, tenim algunes reaccions com les que s’han descrit. Ningú n’estem exempts.

El que és veritablement important és tenir-ne consciència i  tenir la capacitat d’identificar les nostres inseguretats i reconèixer les nostres reaccions. Per això cal coratge i humilitat.

Només reconeixent les nostres errades podem millorar la nostra vida i l’impacte que tenim en els altres.