Si pensem en un repte que veritablement és difícil d’aconseguir, arribarem a la conclusió que un d’ells és la confiança. Confiança en els altres i confiança en nosaltres mateixos.
Ja n’he parlat en altres ocasions en aquest bloc i en moltes sessions, classes i conferències.
La confiança ha de ser “el” repte que volem assolir, perquè assolint-la, hem superat moltes etapes importants.
Confiar en nosaltres mateixos no és fàcil. Tots tenim pors, inseguretats i complexos. Ens costa assumir que tenim capacitat per tirar endavant. I això afecta en la vida personal i professional.
Com defineix molt bé un principi de coaching, “totes les persones som per naturalesa: complertes, creatives i plenes de recursos”. I és ben cert. Altre tema és que no ens ho creiem.
Qui no coneix a una persona a qui admira per totes les seves qualitats i que està convençuda que no pot sortir de la situació (personal o professional) en la que està?
(Gairebé) totes les persones podem fer molt més del que imaginem, i (gairebé) tots i totes podem fer allò que veritablement volem i ens agrada.
Em permeto posar el “gairebé”, perquè hi ha limitacions que son molt difícils de traspassar en determinats periodes, especialment aquelles que fan referència a la salut pròpia o de l’entorn, a la mort dels éssers més estimats o a grans complexitats familiars.
No vull per tant, trivialitzar en que tots podem fer-ho tot i molt menys, dir que ho podem fer en un determinat moment, perquè les circumstàncies, a vegades, manen.
Però si que la confiança en nosaltres mateixos sol ser determinant per sortir de situacions que ens ofeguen en moltes ocasions.
Deixo doncs aquí aquesta reflexió, perquè a ben segur, a molts de nosaltres ens va bé aprofundir-hi per preguntar-nos, què ens estem perdent per la falta de confiança en nosaltres mateixos, i fins a quan hi estem disposats.
Però avui tinc un interès especial en aprofundir en les relacions de confiança.
Establir relacions de confiança és complex i requereix de temps per coneixe’s i de temps de compartir vivències i reflexions. Però per aconseguir confiança en una relació, també és important confiar en un mateix.
La confiança es fonamenta en la gestió de les inseguretats personals i en saber-les minimitzar.
Dubtar d’una altra persona, és en definitiva dubtar d’un mateix.
Acusar i culpar sense fonament objectiu a altres persones, és dubtar d’un mateix.
Les relacions de confiança permeten poder mirar-se als ulls, per dir la veritat. És poder dir: “tinc por”. És poder dir: “no en sé prou”. És poder dir: “ajuda’m”.
Costa molt establir una relació de confiança i si aquesta confiança no és sòlida es pot trencar en un instant com un gerro de porcellana xinesa. És a dir, en un moment es pot trencar una veritable obra d’art.
Les relacions de confiança son un bé preuat. Son les que fonamenten les veritables amistats. N’hi ha poques i no les podem confondre amb les bones relacions socials.
Tots sabem quin és el grau de confiança que fonamenta cada relació.
Algunes vegades en les relacions veiem la confiança com un miratge, sabent que desitgem que sigui real, quan sabem que no és complerta ni prou sòlida.
Altres vegades, sentim que la relació està fonamentada en la confiança i aquesta estableix un vincle fort, encara que fins i tot ens sigui difícil de definir.
Les relacions de confiança son doncs, poques i valuoses.
Les podem trobar en els diferents àmbits de la nostra vida. En la vida personal i en la vida professional.
No comparteixo en absolut aquelles opinions que afirmen que en la feina les relacions no poden ser de confiança. Justament crec el contrari: en la feina i en la vida, les relacions han de fonamentar-se en la confiança per poder assolir grans objectius.
En la vida personal res té sentit, sinó es fonamenta en la confiança.
En un i altre àmbit també depèn de nosaltres construir relacions de confiança.
Això si, ens cal evitar situacions que trenquin la confiança, perquè en definitiva, com un preciós gerro xinés fet a mà per ser una obra d’art, quan cau a terra es trenca en mil trossos i és impossible de reparar.
La confiança és un bé preuat i les relacions de confiança són en definitiva una obra d’art de molt valor. Creiem en elles, i treballem per mantenir-les i reforçar-les. I per sobre de tot, evitem destruir-per les nostres inseguretats.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.