El respecte a la propietat intel·lectual en la societat del coneixement

Vivim en la societat d’internet.

Actualment tots tenim accés a la informació, visquem on visquem i des de qualsevol punt del planeta.

L’accés a la informació és un element positiu de la nostra societat. Només una societat que té accés al coneixement, pot contribuir a que les persones tinguem criteri propi i per tant pot generar més coneixement que a l’hora redunda en la societat.

Podríem aprofundir i debatre sobre el tipus d’informació que córrer per la xarxa.

Trobem informacions rigoroses, formació de qualitat i noticies importants. Però com tots sabem (i patim), també per la xarxa corren les “fake news”, les mentides més despietades i les acusacions inventades i sense fonament.

Per tant vivim una societat de la informació, on l’eina internet ens pot apropar al millor i al pitjor.

El repte de la nostra societat és saber crear i crear coneixement rigorós i afavorir l’aprenentatge per saber distingir el que és cert del què és fals.

Però la meva reflexió d’avui va un pas més enllà. Avui vull compartir també un pensament sobre la creació de coneixement i la seva vida a la xarxa.

El coneixement és valuós. No neix del res, sinó que es crea a partir d’hores de treball, d’experiència i d’estudi.

I internet ens porta a una dualitat:

•  L’accés al coneixement alguns el senten com a coneixement obert al món i utilitzable per a tots, independentment de la finalitat que cadascú li vulgui donar.

I és absolutament positiu que el coneixement sigui a l’abast de tots.

Però…

• Fins a quin punt és ètic que sigui utilitat pels interessos personals a costa de l’esforç d’altres?

Posaré exemples.

Els MOOC’s (Massive open on-line courses). Han estat una revolució en el camp del coneixement. Les principals entitats de formació han creat continguts formatius a l’abast de tots. Avui hi ha una amplíssima oferta de MOOC’s de molta qualitat. Les millors universitats del món i entitats especialitzades els ha creat justament per fer que el coneixement de qualitat estigui a l’abast de tots. Dels que poden pagar-lo i dels que en cap cas podríen accedir-hi si no fos gratuït i de lliure accés.

Per tant els MOOC’s son una eina creada amb l’objectiu d’expandir el coneixement.

Però hi ha exemples en altre sentits.

• Programes formatius de determinades entitats. Molts d’ells creats a partir d’hores de treball, creant metodologia, elaborant continguts i programació. L’anuncien en la corresponent web per ser comercialitat i en poc temps “copiat” per entitats que competeixen pels mateixos clients.
• Idees de negoci. Creades a partir d’anys d’investigació i un cop treballades per ser exposades al públic solen ser copiades i utilitzades sense cap limitació.
• La creació d’altres tipus de coneixement (articles, webs, blocs…), son copiats i “plagiats” sense cap mena de limitació.

Internet ha traspassat el concepte de propietat intel·lectual. Avui una informació compartida a la xarxa, es considera propietat de tots.

Creiem que ha de ser així?

Pel món Internet no s’ha de fonamentar en valors? O és un repte pendent?

Sé que la reflexió significa voler posar portes al camp. Deu ser gairebé impossible aconseguir respectar la propietat intel·lectual del coneixement que és a la xarxa (és a dir, gairebé tot). Però a l’hora la falta de respecte a la creació de coneixement, incideix directament a l’empobriment de la societat en un dels seus puntals més importants.

La resposta torna a ser un cop més, l’actuació d’acord amb els valors de la nostra societat. Actuar respectant la propietat intel·lectual és actuar per valors.

Entenc que el coneixement que hi ha a la xarxa és un coneixement que és i ha de ser accessible per a tots, doncs justament per això és a la xarxa. Aprendre d’ell és el veritable repte per tots i és valuós. Fer-ne un ús ètic també és responsabilitat de tots. Només així contribuirem a crear coneixement rigorós a l’abast de tots.

El plagi, la còpia, l’aprofitament del coneixement d’altres en benefici propi, és inversament proporcional a la societat dels valors.

Podem fer compatible els dos camins?

Personalment penso que val la pena intentar-ho. Internet és una potent eina al servei de tots, però també la xarxa ha de saber de valors. Al fi i al cap la xarxa és “només” el reflex de la nostra societat.

Podem provar de posar-hi l’actuació per valors i contribuirem al rigor i al benestar de tots els ciutadans.