Senyores i senyors: facin política, no politiqueria

Senyores i senyors: facin política, no politiqueria

Si poguéssim elevar-nos per sobre de les passions, seure en un núvol i observar el món amb ulls imparcials, contemplaríem una realitat descarnada: guerres engendrades per l’ambició econòmica i els egos, diferències abismals entre regions que malbaraten fortunes, per exemple, realitzant turisme a Mart, mentre altres arrisquen la vida en pasteres fugint de la misèria, pagant quantitats ingents a màfies que treballen per a la seva mort.

En aquesta visió transcendent, destacaria especialment la commovedora catàstrofe provocada per la DANA a la Comunitat Valenciana. Unes inundacions que, segons xifres oficials, el dia d’avui, han segat 215 vides i han fet desaparèixer 78 persones més, amb 48 cossos encara pendents d’identificació. Un total aproximat de 845.000 afectats, molts d’ells agreujats per l’enorme impacte econòmic sobre l’activitat empresarial d’aquesta pròspera regió. S’han vist afectats 220.000 llocs de treball i més de 4.000 empreses industrials han patit greus danys.

En conjunt, els prop de 70 municipis afectats concentren el 30% de la població provincial, el 34,5% del PIB i el 34,4% de l’ocupació de la província de València.

I enmig d’aquesta devastadora tragèdia, ens hem trobat amb un govern autonòmic absolutament desbordat i mancat de lideratge efectiu.

Un president absent dels nuclis de decisió crítics, justificant-se en diverses reunions de treball i en un inexplicable “dinar de treball” mentre els ciutadans ja estaven morint, patien i clamaven auxili.

Una consellera d’Interior i Justícia, de qui depenia l’àrea d’Emergències, que tampoc no va estar a l’altura de la situació. No va prendre decisions, no va assumir la seva responsabilitat. No va actuar amb diligència. Es diu d’ella que el problema és que és “insegura“. I un secretari autonòmic d’emergències, amb un perfil clarament polític i de saltimbanqui entre diferents partits, que va demostrar la seva manca de capacitat per afrontar una crisi d’aquesta magnitud.

Però em pregunto: Quin és l’objectiu real d’aquests “càrrecs polítics”?:

Millorar la vida de la població?  Protegir-los? O gaudir de tot el que els dona el càrrec? Per cert, tot el que els dona és superflu (cotxe oficial, secretàries, felicitacions per fer-los la gara-gara i reverències).

Per a les persones insegures, ocupar posicions de poder els va com anell al dit. Al seu costat, tothom els adula i així les seves pròpies inseguretats queden en segon pla.

Encara que… Però cadascun d’ells sap perfectament que existeix la dualitat entre les “falses” aclamacions i felicitacions, amb les inseguretats que cadascun d’ells sent.

En comptes d’assumir errors i rectificar, treballant i fent-ho amb dedicació absoluta i rigor, les màximes autoritats s’han limitat a buscar justificacions inversemblants que només aconsegueixen ofendre més la població damnificada. 13 dies després, el fang encara cobreix més de 70 localitats en una imatge de paràlisi institucional inacceptable.

Per a aquells que creiem en l’humanisme com a brúixola ètica, veure tanta incompetència i manca de veritable lideratge només pot produir-nos indignació. Ningú qüestiona que errar és humà, però els líders han de tenir la grandesa d’ànima, de reconèixer-ho, de demanar perdó i aprendre dels errors. No surten reforçats, aferrant-se als càrrecs amb explicacions que ningú es creu.

Necessitem polítics que deixin la politiqueria i facin política de veritat al servei dels ciutadans. Persones rigoroses, sí, però també amb valors com l’ètica, el respecte, el compromís i la humilitat. Líders que anteposin el bé comú als interessos partidistes o personals. Servidors públics vocacionals capaços d’estar a l’altura fins i tot en les pitjors adversitats.

I si us plau, senyors i senyores que ocupeu càrrecs polítics, deixeu de culpar els altres. Deixeu els discursos buits.

Mireu-vos al mirall i responeu-vos a les següents preguntes amb la mà al cor:

• Què estic fent jo realment perquè els pares i mares trobin els seus fills, pares, mares, dones, marits, amics, a l’Albufera, a l’entorn ple de fang i canyes o a la mar?
• Què estic fent jo realment perquè totes aquestes 860.000 persones puguin viure tan aviat com es pugui, amb dignitat?
• Què estic fent jo realment perquè aquest fang, aquest llot, desaparegui dels seus carrers i de les seves cases?
  

  No juguin amb promeses de xifres de milions que els arribaran. Doneu-los de forma immediata els diners i l’ajuda de tota mena que necessiten.

De moment, l’UME, els serveis de seguretat i emergències i milers de voluntaris fan les funcions que hauríeu d’haver posat en marxa vostès el dilluns 28 d’octubre, no el 29 d’octubre, quan ja era massa tard.

Els qui ocupin els càrrecs polítics -espero que no siguin les persones actuals-, no parin de dedicar-se a cadascun dels afectats. No parin avui, ni demà, ni d’aquí a un mes, ni d’aquí a un any, ni de cinc. Les ferides de tots ells mai no es curaran. Però l’obligació dels responsables polítics és dedicar la seva vida a ells.

Mireu-vos al mirall i feu l’esforç de ser sincers amb vosaltres mateixos i amb els altres. Sigueu humils i connecteu un minut amb la bondat. La resta, de veritat, quan moriu, no haurà tingut cap sentit. I si no, pregunten als milers d’afectats què és el que per a ells té sentit.

Si no aprofitem l’experiència de la DANA a la Comunitat Valenciana per exigir un lideratge polític honest i de valors, continuarem condemnats a ser superats per les crisis una vegada darrere l’altra.
La ciutadania es mereix molt més que politiqueria, excuses i incompetència. Es mereix que servidors públics exemplars els representin amb total dignitat. Actuem en conseqüència abans que no sigui massa tard.