Senyors i senyores: el lideratge per valors no és una opció, és una necessitat
Mentre escric aquestes línies, 222 famílies ploren pels seus morts a la província de València i 5 més —com a mínim— esperen trobar els cossos dels seus familiars. 1.660 famílies no poden tornar a casa seva. Centenars d’empreses destruïdes. Polígons industrials arrasats. Milers de treballadors han perdut els seus llocs de treball. Carreteres destrossades. 100.000 vehicles destruïts. Dolor. Desesperança. Frustració. Tristesa. Impotència. Milers de vides trencades.
La DANA, 26 dies després, segueix mostrant la cruel realitat d’un sistema que ha oblidat per què existeix: servir a les persones.
La resposta política davant aquesta tragèdia resumeix perfectament la crisi de lideratge que vivim: una batalla campal per la supervivència política. Ells —els mediocres— lluiten pels seus llocs de la suposada rellevància social, pels seus avantatges, pels seus cotxes oficials i per “gaudir” de la veneració dels seus, mentre els ciutadans segueixen plorant i traient fang —real i metafòric— dels seus carrers i de les seves llars. Ni el president de la Generalitat Valenciana, Sr. Mazón, ni el seu equip, han estat capaços de pronunciar un simple “ho sento”. No han cedit el pas a equips tècnics que realment poguessin gestionar la reconstrucció. Prefereixen tapar amb mentides la seva manca de compromís i de responsabilitat.
I què passa quan els ciutadans se senten abandonats?
Les enquestes ens donen la resposta: sorgeix el suport a l’extrema dreta. No perquè la gent vulgui mà dura, sinó perquè busca desesperadament responsabilitat i compromís real. És el mateix fenomen que explica el ressorgiment de Trump als Estats Units: un crit de protesta contra un sistema democràtic que no resol els problemes reals.
Però siguem honestos: qui governa realment el món? Els grans fons d’inversió i poders econòmics que determinen la vida de les pimes, aquest 90% del teixit empresarial que s’ofega entre paperassa infinita i regulacions absurdes. Per a aquests poders, el lideratge per valors és una ingenuïtat, una molèstia que ignoren mentre compten els seus beneficis.
Les conseqüències són devastadores: mentre les guerres segueixen matant milers d’innocents, els poderosos celebren els seus resultats econòmics. Ells no oloren la pudor dels carrers de Paiporta ni el de les més de 70 ciutats afectades, no senten la humitat dels garatges negats, no pateixen l’angoixa d’arribar a final de mes ni saber què serà d’ells dos dies o dos mesos després, o en el futur. Viuen en la seva bombolla de privilegi, aliens al dolor que les seves decisions provoquen.
Després de 30 anys que predico la necessitat d’un lideratge per valors, podria semblar que és tard, que soc una ingènua més. Però els milers de líders anònims que ho practiquen cada dia demostren que és possible. En hospitals, escoles, petites empreses i administracions locals, hi ha persones que entenen que liderar és servir, que el poder és responsabilitat.
El lideratge per valors no és una opció romàntica: és una metodologia provada (consulteu el llibre que vaig publicar: “Mossos. Un model de lideratge”) un camí clar cap a una societat més justa i funcional. Es pot aprendre, s’ha d’implementar. Cada dia que passa sense fer-ho ens costa vides, destrueix famílies i erosiona la nostra societat.
La pregunta no és si el lideratge per valors funciona. La pregunta és: quant dolor més necessitem per entendre que és la nostra única sortida? Quantes tragèdies més han de passar perquè exigim un canvi real en com s’exerceix el poder?
Mentre els grans poders segueixen jugant el seu particular joc de trons, milers de ciutadans pateixen les conseqüències. No és tard per canviar el rumb, però necessitem actuar ara.
El lideratge per valors no és una opció: és una necessitat urgent per a la supervivència de la nostra societat democràtica.
L’esperança existeix. És en cada líder anònim que avui, malgrat tot, tria fer el correcte. És en cada ciutadà que exigeix més dels seus representants. És en cadascun de nosaltres quan decidim que ja n’hi ha prou.
El canvi és possible. El canvi és necessari. El canvi comença avui.
Al meu bloc comparteixo reflexions i pensaments sobre els fonaments que han de garantir el bon funcionament de les organitzacions, situant al centre les persones i posant èmfasi en la direcció per valors i en el lideratge dels directius.
En un moment com l’actual, el respecte, la potenciació del talent i l’establiment de relacions de confiança són necessaris per a l’èxit de les empreses.